A les poques setmanes va tenir lloc la Comissió Parlamentària que va concloure que la Línia 1 era segura, i que havia sigut un accident “Imprevisible i Inevitable.”
SEGURA? Com es pot dir que és segura, quan han mort 43 persones? INEVITABLE? Però si en la Comissió es va declarar que el sistema de frenat amb què comptaven les línies 3 i 5, està especialment dissenyat per a frenar un tren en cas de superar la velocitat permesa?
Açò no té sentit, no pot ser que d’una banda es reconega disposar de mesures per a evitar un excés de velocitat, i per una altra es diga que va ser inevitable.
I com no podíem conformar-nos amb aquests resultats, comencem a investigar.
El primer que crida l’atenció és que no s’esperara l’autoritat judicial per a custodiar les proves, i s’emprengueren accions de retirada del vagó i reparació de les vies, sense que el perit haguera inspeccionat el lloc del sinistre.
Així s’entén que mesos més tard, quan la jutgessa crida el perit perquè realitze el seu informe, aquest concloga que no hi ha indicis de errades estructurals en la via ni en el tren, per la qual cosa l’única causa a la qual es pot atribuir el descarrilament, és a l’excés de velocitat. Ens trobem així, que realment, no es va fer un estudi de les proves.
Anys més tard ens assabentem pels mitjans de comunicació, que en informes interns de FGV, consta que el mateix vagó ja havia descarrilat en 3 ocasions anteriors, una d’elles, per trencament de l’eix que subjecta el ‘bogie’ (les rodes) amb la cabina del vagó, que és el mateix que va succeir en 2006. Per tant no és tan desgavellat pensar, que sí van poder existir errades estructurals en el vagó. Vagó que va quedar tan summament destrossat, que al perit li va ser impossible revisar, perquè va ser impossible de reconstruir.
Aquest informe no es va tenir en compte en la Comissió de 2006, perquè FGV va dir al perit que no existien descarrilaments previs.
Una altra dada que es va ocultar a la investigació, va ser l’Informe que Vicente Contreras, director adjunt d’Explotació, va signar en 2005, que deia que el model de tren, era de tecnologia obsoleta, i que caldria retirar-los ja.
Durant la Comissió Parlamentària de 2006, es va al·ludir diverses vegades a aquest supòsit, i en totes va ser negat pels directius d’FGV.
També deia l’Informe, que tenien dificultat per a trobar peces de recanvi, la qual cosa era un problema per al seu manteniment.
I si falten peces de recanvi, i resulta que el tren ja havia patit diversos sinistres, poguera ser que el vagó que va descarrilar el 3 de Juliol sí que patira danys estructurals.
Totes aquestes dades que no es van aportar a la investigació en 2006, tampoc es van poder tenir en compte en la Comissió Parlamentària, motiu pel qual, l’Associació de Víctimes del Metro, fa més de 9 anys que demana que es reòbriga la Investigació.
Tampoc es va tenir en compte en 2006, que FGV incomplia la Llei de Prevenció del Risc Laboral. I no es va tenir en compte, perquè l’empresa ho va ocultar. I no va ser fins al 2011, sota requeriment de la Inspecció de Treball, que FGV va lliurar als Sindicats l’Informe de l’Auditoria realitzada en 2006 que li era “DESFAVORABLE”, entre altres coses, perquè no realitzava estudi dels accidents succeïts, sense esmenar les deficiències per a evitar accidents futurs.
I és per tot açò, que l’AVM3J considera necessària una Nova Comissió d’Investigació.
Perquè hi ha molta documentació que no es va tenir en compte en 2006, i perquè hi ha moltes responsabilitats que depurar.
Les d’abans de l’accident, i les de després. Perquè independentment del resultat de la recerca, és necessari censurar l’ocultació d’aquests informes.
I censurar també el comportament de Domingo Alepuz, cap de Tallers de València Sud, que va ser qui va ordenar portar la Caixa Negra a les dependències d’FGV, i contravenir l’ordre que tenia la policia, de traslladar-la a la prefectura per a custodiar-la.
El motiu al·legat per Alepuz va ser que les dades només es podien llegir en un ordinador de les dependències de València Sud. Dada que ha sigut desmentida en declaracions en el Jutjat, pels mateixos treballadors d’FGV, i també per l’empresa que fabrica aquests dispositius.
Alepuz també va dir que les dades de la Caixa Negra es van esborrar com a resultat del bolcat de dades, la qual cosa també ha sigut desmentida pels treballadors i per l’empresa fabricadora.
El que ens obliga a preguntar-nos, què és el que el Sr. Alepuz no volia que vera el representant judicial…?
Però encara hi ha més.
La Instrucció Judicial està aportant a la investigació molta informació.
Com per exemple, que FGV no tenia un Departament de Seguretat, i que mai es van tractar els excessos de velocitat.
Vicente Contreras va declarar que en cap moment es va pretendre protegir la geometria de la via (la corba). I Francisco García Sigüenza, director tècnic d’FGV, va afirmar que mai es va tenir intenció de protegir la velocitat en la Línia 1 amb mitjans tècnics, i va admetre que mai es va tenir en compte la velocitat com a factor de risc, que mai es va considerar un perill.
Malauradament, FGV es va equivocar.
També hem sabut, per declaracions en el Jutjat, que la balisa situada entre plaça d’Espanya i Jesús començava a actuar quan el tren superava els 80 km/h, sense tenir en compte que la velocitat màxima permesa en tot el túnel era de 60 km/h, amb restriccions molt inferiors en la zona de l’accident: 40 km/h per la corba de l’accident, i 30 per la intersecció de L1 i L5.
Com es pot veure, hi ha moltes dades que no es van tenir en compte en la Investigació del 2006, i que poden ser determinants per a establir les causes, i les responsabilitats per l’accident.
Per açò no s’entén que el Partit Popular Valencià s’obstine a defensar l’actuació de 2006, i negue la necessitat d’una Nova Investigació.
Moltes d’aquestes irregularitats ja li les explicàrem a Alberto Fabra i a Isabel Bonig en la reunió que vam mantenir amb ells en 2011, però no ens van escoltar. Es van limitar a defensar la gestió anterior.
I van perdre l’ocasió d’actuar honestament.
Van perdre l’ocasió de donar-li un final digne a l’accident de metro. Van triar posar-se del costat de l’empresa, i en contra dels ciutadans i ciutadanes. Es van equivocar.
Mentir, ocultar informes, falta de mesures de seguretat… Aquest comportament no es pot defensar. No hi ha excusa possible.
I si aquesta serà la seua forma de governar, no és el que els ciutadans i ciutadanes ens mereixem.
Crec que tots i totes hem de preguntar-nos : SÓN AQUESTS ELS POLÍTICS QUE VOLEM? Jo, per descomptat, NO.
Rosa Garrote
Presidenta de L’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AMV3J)
