S’apropen les eleccions del Congrés dels Diputats espanyol i encara no sabem si la principal força valencianista que es presenta, la Coalició Compromís, ho farà en solitari o pactant amb algun altre partit.
S’ha estat parlant molt últimament d’una possible unió de Compromís amb Podemos de cara a les eleccions estatals de desembre, per no parlar de les referències que s’han fet als mitjans, tant valencians com d’àmbit estatal, sobre la simpatia que existeix entre Pablo Iglesias i Mónica Oltra. Tanmateix, no hi ha hagut evidències de negociacions ni encontres per part de cap partit. És més, el darrer 21 de setembre el Bloc Nacionalista Valencià va dur a terme una consulta a la seua militància, la qual es va pronunciar amb un 74% en contra d’una possible unió amb el partit d’Iglesias per a les estatals, així com Gent de Compromís, el segon grup més nombrós de la Coalició després del Bloc, que el passat 27 de setembre va consultar també la seua militància sobre pactes electorals, i amb un 60,24% es va imposar l’opció d’anar sols.
Així i tot, dóna la impressió que sols s’està valorant l’opció Podemos en els vots contraris als pactes, tot i haver deixat clar -i en ambdues consultes- que pot ser amb qualsevol altre partit amb idees pròximes a la Coalició, i que els requisits per arribar a un pacte són:
1) Que es constituïsca un grup parlamentari valencià al Congrés dels Diputats, amb plena capacitat jurídica, mitjançant la legalització d’una candidatura valenciana. I que la Sindicatura del grup parlamentari recaiga en un dels diputats o diputades de Compromís.
2) Que la marca i la imatge de Compromís siga preeminent en tots els elements que configuren la candidatura conjunta (denominació, imatge, campanya electoral, …), d’acord amb els resultats de les darreres eleccions municipals i nacionals valencianes.
3) Que l’acord incorpore un programa comú amb una agenda política valenciana a defensar al Congrés i a contemplar en possibles votacions d’investidura.
4) Aquesta consulta no lleva la possibilitat de realitzar un referèndum previ a les possibles negociacions amb altres partits aprovat pel Consell Nacional del Bloc, ni un de posterior si les negociacions es duen a terme al si de Compromís. A banda, i conforme diuen els nostres Estatuts, d’aprovar els possibles acords al Consell Nacional del Bloc i al Consell General de Compromís.
Crec, personalment, que el primer requisit és innegablement transcendental. Pareix que no se li ha donat gaire importància a la possibilitat de crear un grup parlamentari valencià al Congrés, i sembla que tant els militants que han votat com la resta de gent que ha llegit la notícia han interpretat la consulta com una qüestió més bé de amb o sense Podemos?, quan no ho era, com queda especificat a les condicions. Existeix la possibilitat d’un pacte valencianista amb partits progressistes com Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, Podem País Valencià o altres partits minoritaris.
Aquest pacte facilitaria l’assoliment dels requisits per formar un grup parlamentari propi al Congrés. Els nomenats requisits són obtenir almenys quinze diputats, fita inassolible a dia de hui per al valencianisme, però hi ha una altra possibilitat en cas de no arribar a eixe mínim, i és que es podrà formar grup parlamentari a partir de 15 diputats, sempre i quan es tinga en possessió un 15% dels vots corresponents a les circumscripcions on s’haja presentat candidatura o un 5% dels vots en el conjunt de l’Estat.
Constituir un grup parlamentari valencià al Congrés suposaria facilitar la iniciativa legislativa, ja que es gaudiria de més ocasions per a presentar proposicions de llei -amb l’únic requeriment de la signatura del portaveu-, proposicions no de llei i per a esmenar projectes de llei del govern -de fet, les esmenes sols poden ser presentades per un grup-. A més, si es fa un acord previ entre els partits integrants, es pot gaudir també de més autonomia per fer propostes, llibertat total en la decisió del vot, possibilitats de vet i més temps en les seues intervencions a la cambra -en cas que hi haja un acord per nomenar un portaveu, en cas contrari s’haurà de repartir el temps entre tots els portaveus-. Més intervenció i presència política a la cambra, en definitiva. A açò s’ha d’afegir el dret a més recursos econòmics, a tenir una sèrie d’assessors tècnics en el Congrés i a un espai assignat major per treballar. Després, en funció del nombre de diputats establerts al grup, es rep una subvenció variable, a més d’una fixa per a cada grup.
Així doncs, veurem, a mesura que s’apropen els comicis del 20 de desembre, com la intensitat i la presència d’aquest assumpte en l’actualitat política valenciana va augmentant i, amb sort, la societat valenciana incrementarà el seu nivell de cohesió social.
S’ha estat parlant molt últimament d’una possible unió de Compromís amb Podemos de cara a les eleccions estatals de desembre, per no parlar de les referències que s’han fet als mitjans, tant valencians com d’àmbit estatal, sobre la simpatia que existeix entre Pablo Iglesias i Mónica Oltra. Tanmateix, no hi ha hagut evidències de negociacions ni encontres per part de cap partit. És més, el darrer 21 de setembre el Bloc Nacionalista Valencià va dur a terme una consulta a la seua militància, la qual es va pronunciar amb un 74% en contra d’una possible unió amb el partit d’Iglesias per a les estatals, així com Gent de Compromís, el segon grup més nombrós de la Coalició després del Bloc, que el passat 27 de setembre va consultar també la seua militància sobre pactes electorals, i amb un 60,24% es va imposar l’opció d’anar sols.
Així i tot, dóna la impressió que sols s’està valorant l’opció Podemos en els vots contraris als pactes, tot i haver deixat clar -i en ambdues consultes- que pot ser amb qualsevol altre partit amb idees pròximes a la Coalició, i que els requisits per arribar a un pacte són:
1) Que es constituïsca un grup parlamentari valencià al Congrés dels Diputats, amb plena capacitat jurídica, mitjançant la legalització d’una candidatura valenciana. I que la Sindicatura del grup parlamentari recaiga en un dels diputats o diputades de Compromís.
2) Que la marca i la imatge de Compromís siga preeminent en tots els elements que configuren la candidatura conjunta (denominació, imatge, campanya electoral, …), d’acord amb els resultats de les darreres eleccions municipals i nacionals valencianes.
3) Que l’acord incorpore un programa comú amb una agenda política valenciana a defensar al Congrés i a contemplar en possibles votacions d’investidura.
4) Aquesta consulta no lleva la possibilitat de realitzar un referèndum previ a les possibles negociacions amb altres partits aprovat pel Consell Nacional del Bloc, ni un de posterior si les negociacions es duen a terme al si de Compromís. A banda, i conforme diuen els nostres Estatuts, d’aprovar els possibles acords al Consell Nacional del Bloc i al Consell General de Compromís.
Crec, personalment, que el primer requisit és innegablement transcendental. Pareix que no se li ha donat gaire importància a la possibilitat de crear un grup parlamentari valencià al Congrés, i sembla que tant els militants que han votat com la resta de gent que ha llegit la notícia han interpretat la consulta com una qüestió més bé de amb o sense Podemos?, quan no ho era, com queda especificat a les condicions. Existeix la possibilitat d’un pacte valencianista amb partits progressistes com Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, Podem País Valencià o altres partits minoritaris.
Aquest pacte facilitaria l’assoliment dels requisits per formar un grup parlamentari propi al Congrés. Els nomenats requisits són obtenir almenys quinze diputats, fita inassolible a dia de hui per al valencianisme, però hi ha una altra possibilitat en cas de no arribar a eixe mínim, i és que es podrà formar grup parlamentari a partir de 15 diputats, sempre i quan es tinga en possessió un 15% dels vots corresponents a les circumscripcions on s’haja presentat candidatura o un 5% dels vots en el conjunt de l’Estat.
Constituir un grup parlamentari valencià al Congrés suposaria facilitar la iniciativa legislativa, ja que es gaudiria de més ocasions per a presentar proposicions de llei -amb l’únic requeriment de la signatura del portaveu-, proposicions no de llei i per a esmenar projectes de llei del govern -de fet, les esmenes sols poden ser presentades per un grup-. A més, si es fa un acord previ entre els partits integrants, es pot gaudir també de més autonomia per fer propostes, llibertat total en la decisió del vot, possibilitats de vet i més temps en les seues intervencions a la cambra -en cas que hi haja un acord per nomenar un portaveu, en cas contrari s’haurà de repartir el temps entre tots els portaveus-. Més intervenció i presència política a la cambra, en definitiva. A açò s’ha d’afegir el dret a més recursos econòmics, a tenir una sèrie d’assessors tècnics en el Congrés i a un espai assignat major per treballar. Després, en funció del nombre de diputats establerts al grup, es rep una subvenció variable, a més d’una fixa per a cada grup.
Així doncs, veurem, a mesura que s’apropen els comicis del 20 de desembre, com la intensitat i la presència d’aquest assumpte en l’actualitat política valenciana va augmentant i, amb sort, la societat valenciana incrementarà el seu nivell de cohesió social.
Richard Lluch
