La seua idea, si no m’equivoque ho va dir del primer dia, és simplement parlar per a veure si té sort i li cau la figa, esperant a haver sigut elegit per a, llavors, negociar amb el socis que li hagen permés resultar investit.
Primera pregunta: Què passa si no li cau la figa? Tornarà a rebutjar l’encàrrec de formar govern com ja va fer la primera vegada? Segona pregunta: Si només parla per a saber com votaran els altres partits, de veres cal fer reunions quan tots els partits estan constantment proclamant quina serà la seua política de vots? Una tercera: A qui tirarà la culpa de no haver eixit electe? I una quarta: De veres es pensa que el llibret aqueix de 50 fulls, que no li ha demanat ningú i on diu les coses que ell pensa que són importants, importa a algú?
A mi, en concret, em recorda a la “cantada” de Pablo Iglesias que, per cert, també va enviar un llibret que va tindre un èxit molt roí. De veres pensa algú que Mariano Rajoy vol negociar? Jo, a la llum dels fets indicats amunt i de l’experiència del seu govern, pense que no; és més, estic convençut que el que li dóna realment por no és negociar, sinó banyar-se el cul, perquè banyar-se el cul sempre significa una de dues coses (de vegades les dues): que t’abaixes o que et claves dins de l’aigua (un element que no és el teu) fins al cul per a poder pescar, d’una banda, o que deixes que la realitat que t’envolta vaja prenent importància per a tu fins que trobes que és important i fructuosa o que, també, si realitzes les accions pertinents, pots pescar, d’una altra.
Com caldria suposar que està fent-ho tot pel bé del país i dels seus habitants, cada moviment podria, fins i tot, incloure una cessió, concessió o pacte amb l’acceptació d’un altre punt de vista que ens poguera ser útil –ja no dic que ens agradara– i que fera avançar el país. De totes maneres, jo vos convide a una porra: De veres es banyarà el cul? O no farà res, com sempre, i acabarà tirant les culpes sobre Ciutadans i PSOE, com sempre? Jo vaig, amb un cèntim, a la segona (no per desconfiança, sinó per no afavorir la ludopatia) I perdó, a qui li semble malament, per l’ús de la paraula “cul”, però ja estava en el refrany quan jo he arribat.
Lluís García Casáñez
