Això en un àmbit concret i local, però si mirem el que ha sobreviscut potser a nivell provincial o inclòs estatal, l’agricultura ha anat cap a idees de grans extensions i competitivitat, cosa complicada i quasi quimèrica en un territori de minifundis, però s’ha optat per estandaritzar l’oferta per homogeneïtzar també la demanda; centrar el conreu en els productes segur de poder comercialitzar; varietats autòctones d’un lloc concret han deixat de conrear-se per pura operativitat; ( varietats de més acceptació, més duradores, més “boniques”, més “estàndard”), i han estat els territoris “colonitzats” per productes alguns dissenyats des de laboratoris, no parlem sols dels temuts transgènics, que també, sinó de patents, creuaments, agroquímica.
Els experts, diuen que entre un 30% i un 40% de les varietats locals han desaparegut ja degut a la gran indústria agrícola. I això, com en tot, és una pèrdua d’un dany irreparable; el que la natura ha fet després de segles d’evolució, els humans ho fem desaparèixer per criteris de productivitat.
I què té a vore una cosa amb l’altra pensaràs?, quin embolic m’estàs contant?; cada cop es parla més de gent, que o bé perquè la crisi els ha fuetejat de manera ferotge, i ha començat a mirar de nou la terra, eixa terra que havíem vist d’esquenes a ella, per intentar guanyar-se la vida, o simplement menjar del que puga produir, i també, cada cop hi ha més gent, que té consciència de la importància de menjar sa, controlant molt la qualitat de que es posa en el cos, per simple precaució i evitar químiques que ningú sap els efectes que tindrà a mig i llarg termini ( ni potser, a curt), això, metre es parla d’horts urbans, de projectes d’aprofitar eixa terra que du anys abandonada esperant el quitrà i el formigó.
Quina millor manera que començar a recupera espècies autòctones?, quina millor manera que recupera aquells vegetals i plantes en perill de desaparició ( sona estrany, no?, sempre pensem en animals que poden desaparèixer, però… si ens parlen d’espècies vegetals que ens poden alimentar, el concepte és estrany).
Hi ha iniciatives molt positives; mercadets de llavors, sense ànim de lucre, que es comencen a gestar gràcies a internet, o qualsevol agricultor del món, pot trobar i compartir gran varietat de plantes, molt més econòmiques que no les llavors transgèniques o infectades de químics de les grans multinacionals.
Per què no impulsem també des de l’àmbit local mercats i bancs de llavors locals?, hi ha iniciatives incipients, però que no comptem amb cap suport ni impuls per part de les institucions, més enllà de fets puntuals i aïllats que es queden més en l’anecdota que no en la intenció de fer res a un nivell important. Per què no impulsar, al mateix temps que es volen crear horts urbans i periurbans, zones d’agricultura ecològica i tradicional, on s’estudien i conreen espècies autòctones?. Si l’àmbit local es queda curt, sempre pots tirar mà d’experiències entre municipis, comarques..etc. Tot és voluntat.
Marcos Campoy, portaveu d’Iniciativa a Castelló, Coalicio Compromís
