Entre gens i poc sol haver-hi prou diferència: l’abisme que separa el zero de l’u és pràcticament insondable. De vegades, però, és molta la diferència i d’altres vegades és només minsa —depèn molt de quant de poc siga poc, respecte de prou i de tot—. Entre poc i prou, tanmateix, la diferència no sol ser gaire. Encara que, sovint, bastant mai no és suficient. I també és cert que, mentre que “entre poc i massa la mida passa”, entre prou i molt la distància sol ser notable: tot el que et sobra, després de tindre’n a bastament, és just allò que tens de més i el que fa que tingues tant. Finalment, entre molt i massa la diferència és ben poca, gairebé escassa: afegir res a un excés és com sumar infinit a l’infinit. En definitiva, tots ho volem tot, però sols uns pocs ho tenen, mentre que uns quants mantenen el poc o el prou que tenen —sense tindre’n mai a bastament— i molts a penes ni tenen gaire ni el que tenen els basta per a res. Així doncs, ja n’hi ha prou que no hi haja a bastament per a tots i que hi haja tant només per a uns pocs: el tot dividit entre tothom dóna un total de parts iguals.
Ni més ni menys.
JC Ventura
