No vull entrar en la defensa o no del pla de minimització, que sí, que ja sé que tots el defensem, encara que tinc la sensació d’haver retrocedit una dècada en el temps…Cap Ajuntament vol tindre prop la planta de tractament i, menys encara l’abocador, (excepte Bufali, és clar, que el vol lindant al terme de Montaverner; i ja vorem com va aquesta història…). Amb tanta defensa que hem fet, uns i altres, tots, del pla de minimització, al final s’ha quedat al calaix, no s’ha executat pràcticament res i, continuem sense reduir i sense tractar en origen els residus que generem.

Sembla que la Diputació ja ha girat els rebuts del COR del 2014 i 2015, amb el recàrrec pertinent i, de res ens ha servit tindre tant a prop el president.

En abril del 2015, un mes abans de les darreres eleccions, sent regidor d’Hisenda i primer tinent d’alcalde del govern de coalició de la darrera legislatura, govern que presidia l’actual president de la Diputació, vaig fer, o millor dit vam fer una crida a la ciutadania per a recórrer el rebut i sumar-se a la lluita contra el Consorci. No li vam dir a la gent que no el pagara, cert, però sí a ser el més contundents possibles, per revertir la imposició del Consorci. Aquesta crida la vam fer després d’haver iniciat diferents plets judicials contra el Consorci i després de negar-li el padró fiscal a la Diputació de València, organisme que gestionava el cobrament de rebuts del Consorci.

El resultat de la negativa a col·laborar, per part de l’ajuntament d’Ontinyent i la crida a la ciutadania per oposar-se, va ser prou important: prop de 4.000 rebuts sense notificar als titulars (publicats al BOP), uns 3.000 recursos i al voltant de 5.000 rebuts sense pagar. (Més o menys, que tampoc tinc dades concretes)

Estic convençut que la decisió del darrer govern i, en última instància de l’actual president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, de no facilitar el padró del fem a la Diputació, ha originat més recàrrecs que la decisió individual dels veïns van decidir lliurement no pagar.

Si algú va fer insubmissió, va ser el darrer govern i el seu alcalde al capdavant, perquè no col·laborà amb la Diputació i es negà a facilitar el padró fiscal del fem.

I sent així, què ha fet per a evitar aquest recàrrec? Quina solució s’ha treballat? Com és que uns 5.000 veïns d’Ontinyent paguen els rebuts del 2014 i 2015 amb recàrrec? Buscar culpables? No donar la cara? de veres?

Jo sóc dels que va decidir no pagar, sí, sé que assumia el fet de pagar un recàrrec, volia ser coherent amb una lluita que institucionalment vam emprendre contra un situació que créiem injusta i reversible amb un canvi polític. Però molts altres veïns ni tant sols van decidir pagar o no pagar, simplement, no se’ls va notificar correctament per la decisió del darrer govern d’Ontinyent, de no col·laborar amb el servei de recaptació de la Diputació.

És clar que el tractament s’ha fet i els veïns l’hem de pagar, però també és cert que Ontinyent no és membre del Consorci (fins al moment), i que la Diputació recapta aquesta taxa per compte del Consorci, emparant-se en un conveni que, a més a més, ara sabem que està caducat.

Sent l’alcalde d’Ontinyent la mateixa persona que presideix la Diputació, sent ell el que va negar el padró, coneixent totes les circumstàncies, dels errors i desgavells que hi ha en aquest conflicte… No hi havia una altra solució?

En el fons, molts creuen (encara que no ho diuen en veu alta, i quan dic molts, sé que dic de tots els colors) que amb el PP fora dels governs de la Generalitat, de la Diputació, de la Mancomunitat i del Consorci, ja ens va bé, que les coses continuen així i, fora de complicar-se amb un problema que fa molta olor i no dóna cap vot. Desconec si el recent acord entre el Consorci i la Mancomunitat possibilitarà recuperar i desenvolupar el pla de minimització de la comarca, el que sí que ja va estant clar és que el nou govern socialista d’Ontinyent no vol saber res de la planta a Ontinyent; allò del que presumien la darrera legislatura: “per primer cop un poble defensava un pla de residus que contemplava la ubicació de la planta al mateix poble i no al més lluny possible”…era per a alguns “postureo” i oportunisme polític.

I per què ha de pagar el veí, un recàrrec que en el fons tots hem provocat? .

Com he dit, no cal que busquen molt lluny, desconec quin representant del govern feia eixes declaracions “Que donen la cara els que cridaven a la insubmissió del fem”, unes declaracions anònimes desafortunades que tenen més a vore amb l’absolutisme del que no vol sentir parlar el govern socialista d’Ontinyent.

Una llàstima, diferents maneres d’entendre la política i l’interés general.

Joan Gilabert Oviedo
Portaveu de Compromís i regidor d’hisenda Govern d’Ontinyent (2014-2015)

Comparteix

Icona de pantalla completa