Fa un temps que observem que la dreta ha aprés de l’esquerra dues coses. La primera, i més cridanera, ha sigut sortir al carrer massivament i sorollosa a manifestar-se. La segona, més decebedora, és a utilitzar la paraula “llibertat” per trepitjar drets, història i sobretot la nostra llengua.
Jo no vinc d’un silenci com diu el gran cantautor xativí, vinc d’un poble allunyat de València que es diu Requena. Una petita ciutat de transició entre La Meseta i la Mediterrània que ha adoptat tradicions i cultura d’aquí i d’allà, com tot lloc fronterer. Som la part més occidental del País Valencià i tothom parla castellà com a llengua vehicular.
Doncs, des de fa un parell d’anys, casualitats o no, des que la dreta va perdre el govern de Les Corts Valencianes, va ressorgir una entitat anomenada “Plataforma en Defensa del Castellano” amb seu a Requena. Pensar o suggerir que el castellà està amenaçat o discriminat al meu poble és atemptar a la veritat.
El decret de plurilingüisme no persegueix ni cap llengua, ni cap cultura. Simplement impedeix que el valencià estiga desprotegit i perseguit com abans. Perdó. Impedeix, entre d’altres, el vergonyós requeriment “a mí me habla usted en cristiano” o menysprear els que ens agrada en ocasions llengua valenciana malgrat que no siga la nostra llengua materna. Canviar el nom del conseller que promou aquest decret pel equivalent castellà és a més d’una falta de respecte i desconsideració, pur autoritarisme despòtic. Veritat, “Joaquim” González? Pot ser que no estiga tan clar qui imposa a qui el seu criteri lingüístic.
Fan demagògia dividint, com han fet sempre, perquè això dóna vots: o amb nosaltres o contra nosaltres. I no tenen cap impediment de faltar a la veritat. No conec cap família del meu poble que no haja pogut dur els seus fills a un col·legi on només s’impartiren classes en castellà. En canvi, no és possible trobar lloc a cap aula en línia valenciana. No obstant això, juguen amb el deure de saber castellà i el dret de poder expressar-se en valencià. Fins i tot hem d’escoltar “tants filòlegs de barra de bar” donar lliçons sobre què és llengua i què és dialecte…
Atemptar contra el valencià és rebutjar riquesa cultural i literària, integració a un territori, valors socials, i això em sembla gravíssim. No tornaran a avergonyir-me altres joves allunyats de la nostra per desconèixer el Tirant Lo Blanch de Joanot Martorell, ni per no haver llegit massa Blasco Ibáñez, sent valencià, perquè el temps de la censura afortunadament s’ha acabat. Ja n’hi ha prou de fer demagògia fins i tot amb la llengua, ja estem farts que creeu “problemes” per a buscar la confrontació.
Tot això és molt més senzill. I respondria només dues preguntes: Considereu el valencià llengua oficial dins de la nostra autonomia? Si la vostra resposta fos afirmativa, el nostre alumnat haurà d’aprendre als centres educatius públics per a adquirir unes competències educatives tal com es fa a tot lloc amb més d’una llengua oficial. Però si, en canvi, considereu que no, poseu fi a “aquesta injúria que només vosaltres voleu crear” i demaneu l’anexió a Castella-La Manxa. Sense matisos, clarament i oberta. Amb valentia. Serieu capaços?
