Puchol II, a ritme d’èxits, accedeix a la final del Trofeu Savipecho, per Cèsar Ferrandis

El dissabte passat es va disputar al Trinquet de Pelayo la primera semifinal del Trofeu Mixt Savipecho, un trofeu que any rere any va guanyant prestigi gràcies al recolzament d’esta empresa citrícola, puntera en el seu sector. Tot un exemple per a futures vies de patrocini empresarial en el món de la pilota i que tants bons resultats està donant per a patrocinats i patrocinadors.

Deixant a banda la partida de raspall, molt per sota del nivell exigit per a una semifinal d’estes característiques i que va apagar una miqueta la prèvia de l’escala i corda, la vesprada de pilota prometia més del que va acabar deixant-nos. Solament, una vegada més, les pinzellades d’un Puchol II, molt segur de sí mateix des que va guanyar l’Individual, i els colps dibuixats d’un artista de la vaqueta com és Miguel de Petrer ens van traure d’un enfrontament irregular, somort, ensopit, de pilotades soltes, a estones esplèndides, massa vegades per terra. Puchol II i Santi de Finestrat feien parella contra Miguel de Petrer, Pere de Pedreguer i Bueno de Meliana. La parella va guanyar amb solvència per 60-40.

Pràcticament amb vuit pilotades soltes, la parella va posar un 25-15 al marcador sense que els blaus acabaren d’eixir del vestidor com aquell que diu. Estos dos jocs marcaren la marxa de la partida per bé com el trio sempre hagué d’anar a remolc del seu mal inici, poc ambiciós en els seus primers compassos. Solament el bon quefer de Miguel, amb pilotades de mestre arran de corda, sempre amb criteri, trobant tothora la careta i restant pilotades ben fetes, mantenia en el llindar de l’esperança el trio. Encertada aportació també de Bueno que obligava la parella a salvar-lo si volia mantenir l’avantatge. La irregularitat vingué per la part de Pere, inusual per tal com ratlla habitualment. Algunes pilotades de mèrit no taparen el seu percentatge d’errades que acabà sumant a favor de la parella.

Amb 45-35 vingueren els millors jocs de la partida. Miguel la rodava caiguda d’escala abaixant-la però es va trobar amb un Santi pletòric que ho parava tot i un Puchol que va exercir de campió passant tot el que li arribava, sobretot un parell d’esquerrades i els seus rebots, marca de la casa, que van fer les delícies de l’escala. A partir de trencar el joc del rest, amb 50-35, tot i que el trio va intentar una última embranzida encapçalada pel coratge de Miguel, Santi resolia els quinzes amb el seu bot i braç, poderós i fondo, que es quedava sense resposta. L’accés a la final d’Oliva el pròxim diumenge estava a tocar i la parella no podia desaprofitar la inèrcia de joc que porta arrossegant Puchol des que s’enfundà la samarreta roja de campió. Tantes partides, tants èxits.