Doncs bé, des de fa uns anys, els pressupostos generals de l’estat (PGE) han establert una taxa de reposició d’efectius (aquesta és una decisió política presa pel govern espanyol), segons la qual es pot contractar un percentatge dels funcionaris que es jubilen (professors titulars o catedràtics). Aquesta taxa es calcula de manera tramposa, ja que implica substituir només una part dels que es jubilen (sense tenir en compte les necessitats reals) i, a més, computen en aqueixa substitució les places laborals indefinides (contractats doctors). Amb aquest modus operandi, els professors ajudants doctors, quan finalitzen el seu contracte, no poden estabilitzar-se. Així, el resultat és que les universitats públiques de tot l’estat estan veient incrementar-se la taxa de temporalitat perquè es cobreixen necessitats estructurals amb contractes temporals. Els fets descrits, tenint en compte que parlem de relacions laborals, van en contra del principi de causalitat que ha de regir en tota contractació laboral temporal segons l’ordenament jurídic espanyol (en alguns casos ja es supera el 40% màxim de contractació temporal establert per l’art. 48.5 de la LOU). A més, als professors ajudants doctors se’ls està vulnerant un dels drets laborals bàsics reconegut per l’art. 4.2 apartat b) de l’Estatut dels Treballadors: el dret a la promoció i formació en el treball.
A tot aquest despropòsit, ja de per si suficientment greu, sumem l’informe de la intervenció de la Generalitat Valenciana (Compte General 2015, Informe de compliment). Aquest diu que contractar de manera extraordinària i temporal a aquests professors, que van accedir per concurs públic a la plaça d’ajudant doctor i que estan acreditats a contractat doctor, amb un contracte d’interinatge fins que, o bé deixe d’aplicar-se la taxa de reposició a les contractacions laborals, o bé la taxa de reposició permeta traure a concurs públic la provisió definitiva de la plaça, no s’ajusta a dret. Doncs bé, anem per parts, en primer lloc, no es tracta de cobrir de manera temporal una plaça que estava vacant si no una plaça que es promociona perquè la persona que l’ocupava en demana la promoció després d’haver complert els requisits que estableix la LOU. En segon lloc, la persona que demana la promoció va passar un concurs públic en convocatòria lliure i oberta. En l’aplicació del dret laboral hi ha un principi que regeix, en cas de dubte a l’hora d’aplicar la norma, In dubio pro operario; és a dir, en cas de dubte, s’ha d’optar per l’opció més favorable al treballador. Recordem que estem parlant de personal laboral.
A banda, aquest informe crida particularment l’atenció si, a més, comparem els professors ajudants doctors valencians amb els de la Regió de Múrcia. El Conveni Col·lectiu de les Universitats públiques de la Regió de Múrcia (BORM del 5 d’abril de 2016), al Capítol X Estabilidad laboral y promoción profesional, inclou l’art. 49.2 que diu “Mientra no se resuelve el proceso selectivo, el professor o professora ayudante doctor o doctora que solicitó la promoción a la categoria de profesorado contratado doctor pasará automaticamente a ocupar de forma provisional la nueva plaza…”. Trobe que els mateixos principis constitucionals regeixen en terres valencianes que murcianes.
Des del sector d’Universitats de l’STEPV defensarem, en la negociació del Conveni Col·lectiu de les Universitats públiques valencianes, que el professorat valencià ha de tenir els mateixos drets que els nostres veïns del sud.
Vanessa Campos i Climent
Coordinadora d’universitats STEPV-Iv
