Primàries del PSPV, ¿una qüestió biològica?

Aquest passat cap de setmana el comité Federal del PSOE i el comité Nacional del PSPV han fet realitat el reglament i el calendari del procés de primàries dels socialistes valencians, en el qual s’albira un camí ple de novetats en la democràcia espanyola per a designar el candidat del PSPV en les pròximes eleccions autonòmiques. Tanmateix, és responsabilitat de l’organització política i dels candidats, fixar un full de ruta adequat on el debat de les idees, el discurs polític, el projecte de futur, les noves formes d’entendre i transformar la política i el País Valencià siguen els elements centrals del relat encetat, no reduint-lo a una qüestió de “jo puc ser més apte perquè sóc més jove, malgrat que l’edat és un accident”. En aquest sentit, però, ¿la renovació política deriva essencialment de la data de naixement? A continuació ho intentaré argumentar des del meu punt de vista.El més important en la joventut no és l’element biològic, sinó els trets més significatius que són l’inconformisme, la rebel·lia, la valentia o l’actitud. Arran d’açò, exemples en tenim on els més joves han protagonitzat pràctiques més involucionistes que els seus antecessors, deixant palés que la qüestió biològica no sempre juga a favor. I en allò que respecta a la política, la renovació no ha de pivotar necessàriament sobre aspectes juvenils o de sàvia nova, sinó d’altres paràmetres que fan de la renovació una corretja impulsora i transformadora de la societat, m’estic referint a la modernitat del missatge polític, al trencament amb allò preconcebut, amb la transgressió i ruptura del model polític establert.

Pel que fa a aquest plantejament, al PSPV hem observat un clar procés de renovació des del congrés d’Alacant, el missatge polític emés des de Blanqueries ha suposat concebre un projecte transgressor i rupturista, especialment si tenim en consideració les pràctiques polítiques, identitàries i d’interrelació, què ens ha tocat patir als valencians els últims 19 anys gràcies a la dreta valenciana. La renovació del discurs polític es fa palés, entre altres coses, en la proposta d’una nova entesa territorial i de finançament basada en la solidaritat i la corresponsabilitat, perquè cal deixar clar que l’actual encaix del País Valencià amb Espanya és inviable. La renovació del discurs polític es fa palés, entre altres coses, en l’aposta d’un nou model productiu valencià el qual genere el valor afegit necessari per tornar a crear riquesa, llocs d’ocupació i empreses més competitives. La renovació del discurs polític es fa palés, al capdavall, en la idea de transformar la política per a poder transformar la societat sota unes coordenades de major prosperitat, perquè aquest és el sentit (no ho oblidem mai) més important de qualsevol iniciativa política.

Així mateix l’evidència empírica de la història europea, ens mostra grans exemples on la qüestió biològica ha jugat un paper gens significatiu en la renovació política. Uns dels casos més paradigmàtics el trobem al Regne Unit, on un polític de 65 anys trenca amb el model “appeasement” de Chamberlain iniciant una nova política d’oposició davant Hitler, aquell polític era Churchill i cèlebre fou el seu primer discurs a la Cambra dels Comuns “només us puc oferir sang, suor, esforç i llàgrimes” en contraposició de la passivitat del seu antecessor. Altre bon exemple, fou un dels grans socialdemòcrates europeus del segle XX, Willy Brandt que arriba a la Cancelleria federal alemanya amb 57 anys fent un pas significatiu en la desnazificació de l’administració i l’apropament a la RDA forjant-se a posteriori la caiguda del Mur.

En definitiva, cal preguntar-se i reflexionar sobre què és allò de la renovació política. No ens podem deixar seduir pel primer titular o el primer eslògan que ens cride l’atenció, perquè tal volta associar el canvi polític a una qüestió merament biològica no és l’opció més correcta, el miratge com al desert, ens pot conduir a no veure altres variables molt més importants i ponderats de cara al futur.