Populisme?

Tinc consciència política des de l’edat dels 10 anys, quan amb la mare, dues dones més i els seus fills vàrem travessar clandestinament els Pirineus el 1947 durant 24 hores a peu per retrobar els pares i marits refugiats a França des del final de la guerra civil. Si hi ha una persona que ha evitat caure en mans del que se sol declarar, amb més o menys rigor el “populisme”, aquest sóc jo. He seguit amb passió la política i els partits polítics, fins militar en un d’ells que he abandonat quan s’ha oposat al “DRET A DECIDIR.

I amb tots aquests antecedents, avui em trobo en la situació que si no hi ha res de nou podria ser que en successives eleccions, a més del sí a l’autodeterminació, votés a un dels grups que està centrant el furor de la dreta i curiosament també dels socialistes”. Quan dic “si no hi ha res de nou” vull dir que a més de dir coses substancials, les mantinguin, les concretin i les apliquin. Estic cansat, i no crec ser l’únic, del discurs polític genèric que obvia concrecions per evitar complir-les i perquè naturalment consideren, equivocadament, que cada concreció els pot restar vots.

Els 1.200.000 vots recollits pel moviment “Podemos” a les darreres eleccions europees, són da causa de mesures tals com reduir la forquilla dels salaris ( només tres vegades el salari interprofessional garantit), i sobretot el fet de limitar els indecents privilegis dels polítics pel que fa a l’aforament, els anys de cotització laboral, jubilacions, etc. D’aquí a les primeres eleccions hi ha temps per poder jutjar si aquests nous moviments poden amb la “casta” o és aquesta que pot amb ells i els acaba integrant. El que hem de fer els ciutadans és participar, i la millor participació és vigilar que això no passi!

Angel Castanyer