Polítics de la glaciació

Quan els dinosaures dominaven la Terra, no consta que haguera polítics en actiu. No s’havia produit la extinció i la raça humana encara no existia. Tampoc diputats. Tal com la coneixem, la professionalització poítica és un fet molt recent, encara que alguns representants no ho semblen. Celia Villalobos, per exemple, porta 30 anys de diputada; deu menys que Vicente Martínez Pujalte. A Celia se la ha vist engordar, baixar de pes, tornar a engordar. Ara, això sí, mantenint la mateixa línia: eixa facundia agresiva. A Vicente se l’ha vist amb bigot, sense bigot, amb panxa, amb més panxa y aferrat a l’escó.

Em pregunte moltes dècades porta Alfonso Guerra com a diputat: quan començà, no feia molt de temps que l’home havia arribat a la Lluna, es vestien pantalons acampanats y el Festival d’Eurovisió encara era un certamen prestigiós. Ara Guerra escriu unes memòries de les que ix ben parat. Algú dubtava si encara manté l’escó al Congrés? Fa viatges de promoció y confirma el que sempre ha volgut ser: un Intel.lectual de campionat. En un dels seus llibres de les memòries conta Jorge Semprún, que Alfonso Guerra arribava sempre el primer a les reunions del Consell de Ministres. Acudia amb volums de ciencia, filosofía, que allí no podía llegir, però sí mostrar.

A Rita Barberà se la ha pogut veure llegint. Quan es posa les ulleres de montura desproporcionada, això siginifica que està repassant: algun informe municipal o algun paperot de partit. Quan ella començà a governar l’Ajuntament de València, el món estava començant, la Unió Soviètica havia desaparegut. Alberto Fabra és encara un home prometedor, un home dels anys seixanta. Es manté flac i amb aspecte juvenil. El 1982, quan els dinosaures franquistes encara dominaven els cuartels, s’aflilià a les Nuevas Generaciones de Alianza Popular. Té estudis, però ja no s’ha baixat de l’aparell. Continua a la política des d’aquell temps: ha vist nàixer a Pocoyó i ha vist caure les Torres Bessones, i inclòs torres més altes: Francisco Camps.

Per que dic tot açò? Per demagògia, per populisme? No. Desenvolupar un càrrec no és una bicoca. Hi ha moltes persones capacitades que podrien substituir a diputats que están ahí des de la glaciació. Han quedat congelats, conservant així la llarga vida de la política domèstica. O a la europea quan ací no hi havia escó. Ho dic, per exemple, per Alejo Vidal-Quadras, que el van remitir al continent per a veure si es perdia per Estrasburg, o per Brusel.les o per qualsevol altra coveta de les institucions europees.

És impossible que la democràcia funcione acceptablement amb espècies que no s’extingeixen, que sobreviuen a les gelades, a les granisolades, a les glaciacions, a les tormentes polítiques. Sols pot explicar-se pel domini dels aparells dels respectius partits. Faria falta establir una limitació de mandat? Així encara podríem veure algun miracle: que Alfreo Pérez Rubalcaba tornara a la càtedra; o que Mariano Rajoy es dedique al que vertaderament sap: a registrar propietats i no les nostres butxaques.

Ferran LLoret Morel