Cada centre n’ofereix un o l’altre o els dos, ignore amb quin criteri. D’acord, som un país amb dos llengües cooficials, però ja que està clar que, malauradament, no tenen el mateix “estat de conservació”, no sé per què no s’aplica una política lingüística decididament a favor de salvar el valencià de l’extinció i que totes les escoles oferisquen només escolarització en valencià.
Per molt que els del PP i C’s es posen a lladrar, considere que poden arribar a entendre que als castellanoparlants no els faria cap mal aprendre valencià, sinó tot el contrari. I que no es preocupen tampoc pels valencianoparlants, que ja sabem de sobra que el castellà, encara que no ens l’ensenyen a l’escola, acabarem aprenent-lo sí o sí per les múltiples vies que ens l’imposen: administració (incloent sanitat, justícia, etc.), església (qui vaja), mitjans de comunicació (el cas de la TV, tota en castellà, és especialment desolador i frustrant tenint en compte la influència que té sobre els xiquets), immigrants castellanoparlants (pareix un poc xenòfob per la meua part, però si no s’integren i no parlen valencià els continuaré veient i considerant tota la vida com a forasters), etc. I ara un fet simptomàtic.
En la sol·licitud de matrícula es poden triar, per ordre de preferència, fins a 10 centres. Bé, realment fins a 10 programes lingüístics. Vull dir, si un centre ofereix els dos, s’ha de posar dos vegades i ocuparà dos línies en la sol·licitud. Com que la web de conselleria pareix un poc desactualitzada, vaig contactar per correu electrònic amb cada centre que m’interessava per confirmar quins programes lingüístics ofereixen: valencià, castellà o els dos. Doncs bé, només em van contestar els que ofereixen valencià. Dels altres encara estic esperant notícies.
Jordi Giner Olcina
