No fa molt, ha aparegut a la TV un petit documental on col·lectius dels EEUU comencen a rumiar-se sobre la possible relació entre la descomunal presència arreu del món de les matèries plàstiques i la seua influència inductora sobre les malalties de càncer en els éssers humans.
És clar que aquesta mena de sospita no solament la tenen allà, en aquelles terres tan distants de la nostra. De ben segur que ací, a més d’un ja se li haurà passat pel cap la possibilitat que així puga ser. Només que ens parem a pensar-hi una mica, ens adonarem que gairebé la totalitat dels aliments que ingerim avui els humans, van envoltats de plàstic, o congelats en plàstic, fins l’aigua que comprem!
El més ignominiós sembla ser que ni a les autoritats ni a cap veí d’una població no se li ocorre ni tan sols, ja no dic de protestar-hi, sinó ni tan sols de pensar-hi una mica, perquè sembla que l’exercici de pensar és un tant diguem-ne revolucionari, perquè pensant, ni que siga per casualitat, potser podríem descobrir alguna cosa que ens creara un problema! Així doncs, com sempre, la casa per agranar! Bruta, però sense problemes!
Però compte, no seran problemes d’immediat, si bé a llarg termini ens demanaran que hi prestem una mica d’atenció!
