Abans que res, m’agradaria disculpar-me amb Toni Mollà, a qui li tinc una gran admiració i respecte. Ell va nàixer a Meliana i jo vaig estudiar a la Garrigosa de Meliana i, potser, fins i tot ens hem creuat algun dia pels carrers d’eixe poble de l’Horta Nord que tant estime. Vull fer una reflexió crítica basant-me en el seu article i explicar al mateix temps per què jo sí sóc del València CF.
Com Toni Mollà, jo també vaig em quedar enamorat de Mestalla i del València CF quan el meu pare m’hi va portar la primera volta. Va ser 25 anys més tard que Toni, jo tenia 8 anys i va ser per a vore el partit València CF – Athletic de Bilbao, a principis de gener de 1988, el dia que debutava Rabah Madjer al València CF. Eixe dia va començar un gran amor incondicional, irracional i poc reflexiu de vegades. Vaig ser soci del València CF des de els 17 als 22 anys i vaig deixar de ser-ho després de la derrota a la Champions League davant el Reial Madrid a Paris, perquè per no ser accionista l’abonament em costava molt car. Després, marxí a treballar fora de València i ja va ser impossible seguir-lo a Mestalla, com m’haguera agradat.
El meu activisme lingüístic va començar a Múrcia, quan algú em va dir que no era just que s’hagués d’aprendre el valencià per treballar a València. Va ser aleshores quan vaig començar a utilitzar més i més el valencià que havia acabat d’aprendre a la Garrigosa de Meliana. Però prompte em vaig enfrontar amb la realitat blavera del València CF: quan per parlar valencià vaig començar a ser anomenat “catalanista”. Aleshores vaig vore que al meu voltant, és a dir, a València hi havia dos classes de valencians: els que parlen valencià i els que no volen parlar-lo i que anomenen, als primers, “catalanistes”. També comencí a escoltar música en valencià i com tants altres vaig descobrir la figura de Guillem Agulló gràcies a Obrint Pas i al mateix temps vaig vore com els seguidors del meu València CF li feien burla, una burla que havia ja escoltat a Mestalla i que en aquell moment no entenia perquè no sabia ni qui era aquell jove compromés i combatiu (ho lamente molt!).
Davant l’impacte de descobrir com era en realitat una part important de l’afició amb què compartisc eixe sentiment incondicional i irracional cap al València CF, com a Toni en aquell València CF – Barça del dia de Sant Josep de 1978, podia haver dit: este club no em representa, deixe de ser del València CF! Però vaig dir ‘No! aquest és el meu equip i no sóc jo qui ha de marxar, han de marxar els feixistes blavers. I com tants altres vaig decidir de quedar-me i lluitar pel nostre equip i ho fem perquè eixa gent no embrute el seu nom i la nostra ciutat. Personalment ho faig dia a dia a les xarxes socials, enfrontant-me a Yomus i Curva Nord, defense un València CF en valencià, en definitiva faig el que està al meu abast. Sí, ho sé! No és el mateix! Persones com Toni Mollà probablement s’enfrontaven als fatxes cara a cara. El meu enfrontament no és tan valent, però pot despertar consciències poc a poc, amb altres fem pedagogia explicant les coses, perquè sabem que som nosaltres qui tenim la raó i perquè la tenim la defensem.
La meua crítica no va cap Toni Mollà, va cap als intel·lectuals de l’esquerra valenciana que varen donar per perduda la batalla del València CF i de les Falles a la ciutat de València. Les dues coses eren i són els emblemes de l’associacionisme popular al Cap i Casal i a les comarques de la contornada. Girar l’esquena a 400 associacions populars festives i 300 penyes valencianistes d’aficionats va ser com convidar a una “barra libre” a la dreta valenciana que les va fer seues i va utilitzar-les com a font de vots en els darrers 25 anys. Considere que este va ser un error i sóc conscient que com a nascut al 79 no vaig viure aquella situació i que no tinc tots els detalls per analitzar-la com caldria. Segurament ho varen intentar, segurament no és just dir que varen donar l’esquena a eixes entitats, però des de la distància temporal i amb les autocrítiques d’alguns intel·lectuals, és el que m’arriba.
Si haguera existit Twitter i Facebook el 1978, l’article de Broseta huaria rebut una resposta contundent per part de milers de persones. Però el poder de Las Provincias era massa gran i poc es podia fer dins i tot amb un contrarticle a un altre periòdic. Toni Mollà en 1978 va fer el que considerava correcte i jo hui he fet el que considere correcte, que és seguir amb el València CF i lluitar per a canviar-lo.
Guillem Agullò va morir per defensar unes idees i de la seua mort hem aprés que la lluita per defendre les nostres idees mai no morirà, perquè les idees es transmetren. Com a valencià i aficionat del València CF tenia i tinc tres opcions: deixar que els feixistes blavers s’apropien del nom d’un dels equips de la nostra ciutat; lluitar per canviar el València CF, o buscar-me un altre equip per ser valencià des de un altre equip, com Toni Mollà. Jo ho tinc clar, la meua és la segona! Ni connivència amb feixistes, ni abandonar el que considere que és meu. Cap de les dues opcions van amb mi! Sóc conscient que la connivència amb els feixistes blavers és una realitat que anomenem meninfotisme, per això Mestalla calla; s’ha de dir també que abandonar el València CF en busca d’equips on es respecten les meues idees polítiques es basa també en un cert meninfotisme. Els dos meninfotismes busquen la posició còmoda del no a l’enfrontament. El meu problema és que sóc molt cabut i per això em costa seguir el meninfotisme de la societat valenciana. Potser caldria buscar una feromona antimeninfotisme com a solució, potser la feromona existeix i es diu pedagogia i educació, no sé! Hipotetitze, que és el que fem qui treballem en la recerca.
La diferència entre Toni Mollà i jo és generacional. La generació de Toni Mollà potser va donar per perduda aquella batalla pel València CF i pel món faller, però va fer moltes altres coses, i la més important va ser criar biològicament i intel·lectualment la nostra generació. Si ara jo lluite per un València CF net de feixisme blaver és perquè ells varen sembrar la llavor.
Si aconseguim canviar el nostre equip, Toni Mollà serà benvingut a tornar a ser del València CF i si vol ajudar-nos a canviar-lo, també!
Amunt València CF! Fora feixistes de Mestalla!
Michelangelo La Spina (@SiciliaAragones)
