Per una entesa a València

Les classes populars, les treballadores i treballadors no es mereixen altre govern municipal en mans del PP. La situació social i de pobresa no pot seguir en mans dels i les qui han malbaratat, els i les qui han usurpat els nostres recursos econòmics, beneficiant la minoria elitista.

La ciutadania de València ha fet una crida a la responsabilitat dels partits d’esquerres. Els valencians i valencianes hem vist com els partits polítics més representatius han optat per preservar les seues marques electorals i per intentar obtindre amb elles una representació que, previsiblement, serà totalment insuficient per a garantir el canvi. Presentar-se per separat posa les candidatures als peus d’un sistema electoral pensat per afavorir els grans partits del règim, per concentrar la representació i excloure la diversitat. Algunes d’estes candidatures no superaran la barrera electoral del 5%, i d’altres es veuran penalitzades pel sistema d’obtenció de les representacions, la coneguda regla D’Hont.

No ens fiem d’unes suposades enquestes que són propaganda electoralista, fetes a mida i publicades a conveniència, però tampoc es pot descartar, ni de bon tros, que el PP es puga agafar al poder durant quatre anys més, agafat al clau roent de les aliances amb “les altres dretes”, disfressades d’alternativa nova i neta. Només una majoria de l’Esquerra desplaçaria el PP del govern municipal a l’Ajuntament de la Ciutat de València.

El poble necessita una majoria social i electoral que desplace la política corrupta, i l’única forma de cobrir les expectatives ciutadanes és mitjançant una entesa dels partits que tenen gran part del pes representatiu dels valencians i valencianes. Cal que, de manera urgent, s’inicien converses al voltant de la possibilitat de crear una candidatura d’entesa a València per guanyar l’Ajuntament, totalment oberta en les formes i per construir una proposta comuna a partir dels fonament d’acords entre totes i tots.

Cal acord per a un programa comú fonamentat en la democràcia participativa en relació a les decisions importants, que supere les mancances d’una “democràcia” representativa totalment deficient i corrupta. Cal una política pressupostària que genere alternatives per a les persones més necessitades, així com una nova concepció de l’urbanisme per a que aquest no siga el mateix que depredació, corrupció i destrucció de l’horta i la natura. Cal un projecte ecològic i sostenible per a la ciutat i el seu entorn més proper, lhorta. Cal que els valors feministes i antipatriarcals siguen més que paraules. Cal que puguem decidir en tots els àmbits d’esta administració que és la més propera a la ciutadania.

Cal dotar-se d’un codi ètic i de conducta, amb una aplicació totalment radical i amb les línies generals de transparència, independència dels interessos econòmics i financers, voluntat política per executar els acords democràtics i assemblearis, rendició de comptes sobre la gestió feta i acceptació de la revocabilitat de la representació.

S’ha de consensuar la persona que encapçale la llista electoral, que podria ser una persona independent, així com la resta llista electoral. Fins i tot, i si calguera, encara hi ha temps per bastir un procés de primàries el més obert possible, que podria posar cada candidat o candidata al lloc que li corresponga al nombre de vots que haja obtingut, de major a menor dins de la paritat de gènere i d’utilització del valencià.

Des de posicions obertes i flexibles, les sigles dels distints partits i organitzacions poden tenir la cabuda que els òrgans d’estes i les persones que els representen determinen, ja siga a les llistes com al funcionament orgànic de la mateixa entesa. Des del consens, qualsevol variant que no encotille l’entesa i que no impedisca la seua operativitat pot tenir cabuda.

Esta entesa és possible, i ha de ser la garantia del canvi que necessitem. Cal que els partits i organitzacions se sensibilitzen a favor d’esta ENTESA PER VALÈNCIA.

Jesús March
Participant en Guanyem València

>