En eixe context, els valencians tenim bones raons per fer aquest viatge a Madrid. Però no es tracta de no perdre el tren per arribar a Atocha i al Parlament espanyol de qualsevol manera, sinó de fer-ho amb objectius ben clars. S’ha dit, aprofitant l’argument de la importància històrica d’aquestes eleccions, que els valencians no podem perdre el tren i també s’ha dit que hem d’estar a Madrid perquè és allà on es decideixen els assumptes cabdals dels valencians.
Fixeu-vos, perquè ací rau la clau de tot i de la consciència clara d’això depèn tot. No podem, en tant que valencians, donar per bo que és a Madrid on es decideixen les coses dels valencians i assumir-ho planerament amb la consciència del súbdit colonial. La raó d’anar a Madrid, per als valencians, no pot ser una altra que recuperar les claus de la nostra sobirania política, segrestada el 29 de juny de 1707 per “justo derecho de conquista” uns mesos abans, i tornar-les a València. Precisament, aconseguir que les decisions dels valencians no es prenguen mai més a Madrid, sinó a València i pels valencians, de naixement o no, és la primera i cabdal finalitat de fer el viatge a Madrid. Les decisions dels valencians les hem de prendre només els valencians i a casa nostra. Per damunt dels valencians, ningú!
Per això no ens val fer el viatge de qualsevol manera ni ens és indiferent el tren que ens durà a Madrid. Necessitem un tren que no tinga més parades ni més destí ni més estacions que aquelles que decidim els valencians i a València. Per això, Estat Valencià i Esquerra Valenciana ens hem oposat a un pacte bilateral amb cap formació política espanyola i insistim en la necessitat d’una força política valenciana no subalterna i sense dependències.
Podria haver-se aprofitat l’oportunitat històrica per fer convergir en una sola plataforma valenciana d’esquerres a totes les forces polítiques rupturistes valencianes, sense cap dependència estatal, però no ha sigut així. Ben contràriament, s’ha desaprofitat eixa oportunitat i fins i tot s’ha imposat, botant-se tota participació i decisió democràtica en algun cas, una aliança amb una força política estatal. Estat Valencià i Esquerra Valenciana ja vam dir que no ens sentiríem concernits per una decisió antidemocràtica, i per tant que no donaríem suport a unes candidatures conformades des de la imposició.
La responsabilitat política ens fa dir, però, que anar a Madrid a recuperar la plena Sobirania Política dels valencians és absolutament important i decisiu, exigir per als valencians el nostre ple Dret a Decidir és cabdal en aquests moments, exercir com a valencians sense cap subalternitat, sense cap subsidarietat, sense cap dependència, un indefugible deure democràtic i patriota, començar a construir el camí que ens porte a la República Valenciana un objectiu indefugible i imprescindible per als valencians, i per això Estat Valencià i Esquerra Valenciana demanem que al Senat espanyol es done suport i es vote per Josep Lluís Albinyana, Dolors Pérez i Joan Francesc Perís (València), Jordi Navarrete i Rafael Fabregat (Castelló), i Albert Poveda i Toni Roderic (Alacant), candidats de COMPROMÍS i d’ARA, PAÍS VALENCIÀ. I que al Congrés dels Diputats espanyol es done suport i es voten les candidatures d’ARA, PAÍS VALENCIÀ.
Joan S. Sorribes, portaveu d’Estat Valencià-Esquerra Valenciana.
