El Senat és una institució ben discutible, sobretot per aquelles persones que entenen, legítimament, que la millor via per al Poble Valencià no és la d’estar ben representat a Madrid, sinó la de mamprende un camí propi. Però cal recordar Fuster, una volta més, i dir que “la política que no faces tu, la faran en contra teua”. Mentre no es reforme la Constitució i es plantege la seua desaparició, el Senat espanyol existeix i, si no hi enviem els nostres representants, possiblement el seu lloc serà ocupat per gent que no voldrà sentir ni parlar del nostre poble com a subjecte col·lectiu, i menys encara estarà disposada a atendre les seues necessitats reals. Si no reflexionem sobre el paper del Senat, continuarem pagant un “cementeri d’elefants” amb els nostres imposts, i a més sent sabedors que a canvi no traurem cap cosa de trellat. La participació, i no la inhibició, ha sigut la línea resseguida per tots els partits d’esquerres nacionals, des d’ICV i ERC fins a Bildu i el BNG. Cal ser-hi presents, doncs.
Pense que, en la situació actual de canvi que viu el País Valencià, Compromís hauria d’extraure utilitat al Senat a favor dels interessos generals, i això mitjançant quatre possibles línies d’actuació que entre a detallar:
1r.- El Senat com a lloc per tractar, en perspectiva de futur, els temes que afecten territorialment tot l’Estat i el cohesionen: aigua, energies i recursos minerals, costes, qualitat de l’aire i preservació del medi ambient. Cal evitar enfrontaments tramposos entre els territoris que sols beneficien el centralisme, com va passar amb la guerra dels transvasaments. Muntanyes, rius, platges… són sovint espais compartits per diverses comunitats que s’han d’harmonitzar per a fer-ne bon ús i garantir el seu trasllat a generacions futures.
2a.- El Senat com a controlador que els diners de la Unió Europea adreçats al desenvolupament territorial i a la cohesió es gasten com toca, sense favoritismes a cap territori ni corrupteles que beneficien els amics del poder. L’agricultura i la indústria valencianes han de rebre els fons que els calen, passe el que passe.
3a.- El Senat com a elaborador de línies directrius de la política internacional de l’Estat, perquè aquest es fique com a objectius seus aquells territoris que interessen a la nostra gent, pels lligams econòmics que hi tenim o per la presència de comunitats valencianes. El cas dels països del Nord d’Àfrica, i nomenadament del Marroc i Algèria, és ben evident, però també cal parlar de l’Arc Mediterrani europeu.
4a.- El Senat com a cambra de representació de la pluralitat cultural, lingüística i sociopolítica de l’Estat. Cal projectar una imatge, fora i dins, de diversitat i d’igualtat entre les cultures que hi conviuen, i treballar per acabar amb el nacional-castellanisme de les institucions representatives.
Només des de la participació activa en totes les institucions avui existents és que podrem canviar la situació de descrèdit i postergació actual en què ens ha deixat el Partido Popular. Ara tenim l’oportunitat, també, de ser presents al Senat, i hem d’aprofitar-la.
Enric Bataller i Ruiz
Coalició Compromís
