Tenim un Ajuntament obstinat en esborrar el passat de la nostra ciutat. Els nostres records i tradicions van lligats a entorns que han fet desapareixerPotser ja ha passat tant de temps que no us recordareu com era abans la Plaça d’Hort dels Corders, i el trastorn que va ocasionar a veïns i visitants el vore com s’arrencaven les palmeres del passeig central i es transformava tot en una gran esplanada marmòria i gris sense una mala ombra on resguardar a xiquets i xiquetes i gent major. Poc a poc, els arbrets han crescut un poc i dissimulen mínimament el canvi radical, i la memòria ens fa pensar que sempre ha estat així. I ara, l’únic “arbre” que fa un ombra raquítica, és una estàtua prou lletja, fora de context, amb la pintura caient-se-li, de l’artista del règim, obviament.
I és que hem patit també a Castelló, com en moltes ciutats, una febre per remodelar places i espais públics, i arrencar l’arbrat que feia dècades estava allà. Ja explicavem en un article anterior el cas del ficus de Fadrell, que havia sobreviscut a una remodelació també d’aquesta plaça, però penseu en com es continuen dissenyant i remodelants els grans espais urbans; passió pel formigó, i ens obliden del sol que patim i gaudim tants dies a l’any en el nostre territori.
Fa pocs dies, també, les màquines arrasaven en bona part de l’arbrat de la rotonda de l’avinguda el Mar amb avinguda Columbretes/ Pablo Iglesias,per fer passar el tram.
I ara, és la plaça de Joan XIII la que està sent remodelada i arrencats quasi tots els arbres ( s’ha salvat sols l’olivera del centre). Es dóna el cas, que en moltes ocasions, l’empresa que fa aquestes obres és del mateix grup empresarial de l’empresa que s’encarregarà de plantar nous arbres i tindre el manteniment dels jardins, l’empresa, en definitiva, que ha marcat l’urbanisme de Castelló en les darreres dècades.
Es fan les obres per millorar la funcionalitat, qualitat i imatge dels espais públics?, o per a que les empreses de sempre, ( acusades, en la instrucció de Cas Gürtel, de presumptament finançar irregularment al PP), continuen treballant gràcies a l’administració?, és prioritari treballar en places que ja estan bé i oblidar-se de dotar d’espais com toca als barris perifèrics?. És precís arrencar tots els arbres quan es vol modificar una plaça?, o tot és el negoci pel negoci?
El patrimoni comú és molt més que els edificis, són també els indrets, el menuts racons, els espais públics que passen de generació en generació, que poden adaptar-se i canviar dins una lògica, però tenim un Ajuntament obstinat en esborrar el passat de la nostra ciutat. Els nostres records i tradicions van lligats a entorns que han fet desaparèixer, no per evolucionar, sino, sovint, per empitjorar.
I el problema no és que ho hagen triat així o no els veïns, en un simulacre de participació ciutadana; si els presentes tres projectes diferents on tots tres plantegen arrencar el arbres, òbviament triaran els menys dolent, però els responsables, els que ho presenten com si no hi haguera més opcions. Si els preguntes als veïns si voldrien o no arrencar els arbres, dubte molt hagueren dit que sí.
Marcos Campoy
Portaveu d’Iniciativa per Castelló.
Coalició Compromís
