Paco Gimeno. Coalició Compromís Alzira
Sent regidor de l’Ajuntament, vaig tindre l’oportunitat de debatre en diverses ocasions amb l’actual equip de govern, i especialment amb la seua portaveu, sobre qüestions relacionades amb les polítiques socials.
Des de Compromís sempre hem criticat la manca d’iniciatives efectives en eixe àmbit, i totes les propostes que hem fet al consistori per incrementar els pressupostos de l’Ajuntament per millorar-les han comptat amb el vot contrari del Partit Popular, al govern de la nostra ciutat.
La seua portaveu, moltes vegades, fins i tot ens ha acusat de fer política aprofitant-nos del patiment alié amb l’única finalitat de rebre nous votants.
Una de les propostes que férem fa ara més d’un any, va ser demanar que l’Ajuntament no recaptara les plusvàlues de les víctimes dels desnonaments. És a dir: quan un ciutadà perd el seu allotjament habitual per impagament de la hipoteca, a efectes fiscals, la subhasta judicial compta com si fóra una compravenda, sent el desnonat responsable de pagar les corresponents plusvàlues. Surrealista? Segur. Però així constava a la Llei que regulava les execucions hipotecàries.
Des de Compromís denunciàrem aquesta injustícia flagrant, on les famílies perdien sa casa, que passava a ser propietat del banc, continuaven amb un deute de per vida que impedia refer la seua vida i, per acabar-ho d’adobar, hisenda i les administracions locals li reclamaven les plusvàlues pel “benefici” obtingut amb la compravenda.
Se’ns va dir que estudiarien la proposta, però el ben cert és que varen seguir amb el procediment habitual, fins i tot amenaçant els deutors amb embargaments, això si els quedava algun bé per embargar.
El passat juliol, però, la situació va canviar. Una de les poques reformes de l’actual situació que ha realitzat el Govern de l’estat va ser el RD 8/2014, publicat al BOE 163 del 5 de juliol, que a un dels seus articles eximeix de les plusvàlues els afectats per execucions hipotecaries.
El ben cert és que hisenda continua reclamant-les amb un evident menyspreu per la nova situació legal i, presumptament, prevaricant; mentre que l’Ajuntament d’Alzira ha deixat, val a dir que amb un cert retard també, de reclamar-les.
Des de Compromís preguntàrem si l’Ajuntament d’Alzira, a més, pensava informar els afectats que ja havien pagat les plusvàlues que tenien dret a que se’ls retornaren els diners cobrats indegudament (la Llei preveu un efecte retroactiu), trobant-nos, una vegada més, amb una resposta decebedora: No pensaven informar els ciutadans amb dret a devolució del canvi legal que possibilita que recuperen els impostos indegudament pagats.
Doncs bé, seguirem fent política amb el patiment dels ciutadans; i ho farem perquè tenim l’obligació ètica de fer-ho. Perquè eixos patiments els han generat els governants amb les seues decisions polítiques, i per tant, tenim l’obligació de donar respostes també polítiques a tanta retallada i tanta insensibilitat.
De la mateixa manera que quan les institucions imposen una nova taxa, o incrementen alguna ja existent, i aleshores sí que s’informa la ciutadania sense reparar en mitjans; exigirem a l’Ajuntament que informe d’ofici dels canvis normatius que possibiliten els ciutadans recuperar un impost a tota llum injust, i a més cobrat indegudament, i de les formes en què han de reclamar-lo. Més encara quan poden perdre el dret a recuperar els seus diners, si no ho fan en uns terminis que també estan establerts al Reial Decret esmentat.
Pot semblar solament una qüestió tècnica, però no deixa de ser una bona mostra de la poca sensibilitat davant els patiments dels ciutadans mostrada pels seus representants electes a l’Ajuntament. Així que si volen, que ens ho tornen a dir; nosaltres continuarem oposant-nos i denunciant aquestes actituds tan sensibles amb els poderosos i tan poc amb els més necessitats.
Sent regidor de l’Ajuntament, vaig tindre l’oportunitat de debatre en diverses ocasions amb l’actual equip de govern, i especialment amb la seua portaveu, sobre qüestions relacionades amb les polítiques socials.
Des de Compromís sempre hem criticat la manca d’iniciatives efectives en eixe àmbit, i totes les propostes que hem fet al consistori per incrementar els pressupostos de l’Ajuntament per millorar-les han comptat amb el vot contrari del Partit Popular, al govern de la nostra ciutat.
La seua portaveu, moltes vegades, fins i tot ens ha acusat de fer política aprofitant-nos del patiment alié amb l’única finalitat de rebre nous votants.
Una de les propostes que férem fa ara més d’un any, va ser demanar que l’Ajuntament no recaptara les plusvàlues de les víctimes dels desnonaments. És a dir: quan un ciutadà perd el seu allotjament habitual per impagament de la hipoteca, a efectes fiscals, la subhasta judicial compta com si fóra una compravenda, sent el desnonat responsable de pagar les corresponents plusvàlues. Surrealista? Segur. Però així constava a la Llei que regulava les execucions hipotecàries.
Des de Compromís denunciàrem aquesta injustícia flagrant, on les famílies perdien sa casa, que passava a ser propietat del banc, continuaven amb un deute de per vida que impedia refer la seua vida i, per acabar-ho d’adobar, hisenda i les administracions locals li reclamaven les plusvàlues pel “benefici” obtingut amb la compravenda.
Se’ns va dir que estudiarien la proposta, però el ben cert és que varen seguir amb el procediment habitual, fins i tot amenaçant els deutors amb embargaments, això si els quedava algun bé per embargar.
El passat juliol, però, la situació va canviar. Una de les poques reformes de l’actual situació que ha realitzat el Govern de l’estat va ser el RD 8/2014, publicat al BOE 163 del 5 de juliol, que a un dels seus articles eximeix de les plusvàlues els afectats per execucions hipotecaries.
El ben cert és que hisenda continua reclamant-les amb un evident menyspreu per la nova situació legal i, presumptament, prevaricant; mentre que l’Ajuntament d’Alzira ha deixat, val a dir que amb un cert retard també, de reclamar-les.
Des de Compromís preguntàrem si l’Ajuntament d’Alzira, a més, pensava informar els afectats que ja havien pagat les plusvàlues que tenien dret a que se’ls retornaren els diners cobrats indegudament (la Llei preveu un efecte retroactiu), trobant-nos, una vegada més, amb una resposta decebedora: No pensaven informar els ciutadans amb dret a devolució del canvi legal que possibilita que recuperen els impostos indegudament pagats.
Doncs bé, seguirem fent política amb el patiment dels ciutadans; i ho farem perquè tenim l’obligació ètica de fer-ho. Perquè eixos patiments els han generat els governants amb les seues decisions polítiques, i per tant, tenim l’obligació de donar respostes també polítiques a tanta retallada i tanta insensibilitat.
De la mateixa manera que quan les institucions imposen una nova taxa, o incrementen alguna ja existent, i aleshores sí que s’informa la ciutadania sense reparar en mitjans; exigirem a l’Ajuntament que informe d’ofici dels canvis normatius que possibiliten els ciutadans recuperar un impost a tota llum injust, i a més cobrat indegudament, i de les formes en què han de reclamar-lo. Més encara quan poden perdre el dret a recuperar els seus diners, si no ho fan en uns terminis que també estan establerts al Reial Decret esmentat.
Pot semblar solament una qüestió tècnica, però no deixa de ser una bona mostra de la poca sensibilitat davant els patiments dels ciutadans mostrada pels seus representants electes a l’Ajuntament. Així que si volen, que ens ho tornen a dir; nosaltres continuarem oposant-nos i denunciant aquestes actituds tan sensibles amb els poderosos i tan poc amb els més necessitats.
