Les eleccions generals i, sobretot, les europees eren vertaderament «traumàtiques» com algú va arribar a qualificar-les en certa ocasió. Eixir a demanar el vot, invertir en una campanya tots els esforços i destinar uns diners amb el conseqüent endeutament sabent que no anaves a obtenir més que números rojos… Allò era vertaderament un calvari. Érem extraparlamentaris.
Érem una minoria extraparlamentària i davant una contesa electoral no podíem presentar-nos sense oferir utilitat al vot, possibilitat de treure representació… Així, pactàrem amb EU quan els dos estàvem aigua al coll en tots els sentits i anteriorment. Amb CiU quan era l’única forma de poder participar en un debat europeu on teníem molt a dir i se’ns vetava. Amb el PSOE, al Cap i casal. Amb Equo, perquè sabíem que no alçaven un gat pel rabo i, així, salvàvem Compromís per enèsima vegada.
El pacte forma part necessària del joc democràtic. La coherència no està en el fet de pactar o no; sent una decisió presa des de les regles democràtiques, també internes. La coherència l’hem de buscar en l’objectiu i el respecte a les regles del joc.
La raó o justificació que ens obligava al pacte no era una qüestió banal, o evitar l’absurdament temuda “foto-finish” que et deixe darrere d’aquest o de l’altre… Vam pactar per salvar el valencianisme l’endemà de les eleccions. Per salvar el moviment polític: un valencianisme d’esquerra plural. Per mantenir la flama de la il·lusió en un País Valencià possible. Pocs o cap moviment polític a Europa sobreviu i supera dignament una travessia pel desert com la ignomínia soferta per l’esquerra nacionalista valenciana.
Quan hui, les bases de Compromís mirem Podemos i, majoritàriament, votem per Compromís, ho fem seguint el mateix objectiu coherentment: amb Podemos ens juguem el valencianisme de Compromís l’endemà de les eleccions. Podem estar equivocats, no som endevins il·luminats ni pretenem fer-nos-en passar, només militants i adherits que ja hem votat.
Quan hui valorem les enquestes, el treball de Baldoví, del conjunt de càrrecs institucionals arreu de totes, absolutament totes, les institucions front a la proposta enverinada de Madrid, reaccionem de forma democràtica i coherent. I ens preguntem: Ara pacte!?…, Per a què?, per què? O cal preguntar, per a qui ? Podem estar equivocats, el nostre criteri no ve tocat de cap gràcia messiànica, però ja hem decidit democràticament continuar el projecte coherentment i dignament: Compromís.
Tomàs Ferrandis Moscardó. Alcalde de Xeresa.
