Fa uns mesos Almudena Grandes titulà així un dels seus articles a El País, prenent com a anecdòtic el nom d’un jutjat on Ignacio González deia enviar un jutge, literalment, ‘a tomar por culo’. Recordem que Ignacio González va ser vicepresident de la Comunitat de Madrid del PP i, com ve sent habitual, corrupte. Omet el presumpte perquè de, moment, està a la presó. Pareix ser que volia triar ell mateix amb Zaplana un jutge de la seua corda –dóna a entendre que això es pot fer– que l’ascendirien i que, si li havia tocat la plaça ontinyentina, ‘a tomar por culo a Onteniente’.
Corrupció o chismes a part, com diria Rajoy, sorprèn el menyspreu absolut que té el poder amb els seus ciutadans i el lloc on viuen. Per suposat, ni de lluny saben ni els interessa que ‘Onteniente’ no existeix, ja que l’únic nom oficial que triaren els seus habitants és Ontinyent, sense nom castellà ni dualisme. Però bé, la corrupció mental és una forma de pensar; tot està relacionat.
Ja fa uns anys que tractem de recuperar denominacions pròpies i no imposades per una simple qüestió de respecte. I, en ocasions, costa molt recuperar el nom d’un poble; costa almenys una generació. I, quan s’aconsegueix, dóna llàstima que, en qualsevol visita d’un diputat, ministre o quisvullga al lloc, sempre diga el nom que no és amb cara de babau. Com quan algú que vol ser el teu amic no recorda ni com t’anomenes.
Per desgràcia, crec que és part de la remor neocentralista i no és casual. Ja està bé d’autonomies, diuen molts estatals de dretes i també d’esquerres. I eixa idea els és tranquil·litzadora. És com aquell que, a la fi, assumeix ser masclista i es deixa la tensió d’intentar quedar bé. Per què ho dic? Ja sé que hi ha moltes raons, però la batalla del suprematisme cultural ha revifat fort amb les noves tecnologies i internet, on la toponímia castellana torna amb bona força després de tants esforços. I Google maps, wikipedia, blablacar, navegadors i tants altres revifen Carcagente, Almazora, Albalat de taronchers, Puebla larga, Luchente, Benegida, Jaraco, Fuente Encarroz, Jalon i moltíssimes altres més absurdes, de manera que li donen nova vida al mort.
També quan has de emplenar una fulla on-line de dades i has de posar poble, apareixen llistats en castellà, tots. És fàcil imaginar el programador que va fer eixos llistats i els va aplicar a diferents programes, sentat a la seua oficina a Madrid, amb la mateixa desídia i gràcia que Ignacio González envia a ‘Onteniente’ “a tomar por culo”.
I, per acabar, em sorprèn que eixes plataformes que es veuen a tot el món, i que es el primer que consulten els estrangers que ens visiten o que tenen interès, no hagen sigut revisades per les nostres autoritats. I allà va un dard enverinat. On estan els dinosaures de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? A què esperen ells o qui siga per a entrar a normalitzar Internet? Si volem algun respecte, no podem esperar més.
Salut.
