On està Wally?

Aquests darrers dies de barbaritats antidemocràtiques, d’estratègies ocultes i d’excuses lamentables, d’apenediments oportuns -i també oportunistes-, d’esperances clamoroses i de resurgiments col·lectius, aquests dies de tristesa i amargor pel que podríem perdre i d’il·lusió i coratge per tot el que està per fer i per guanyar, em demane: ¿què ha dit el senyor Toni Cantó -i això de senyor és un dir- sobre el possible tancament de la radiotelevisió pública valenciana? Què en pensen al seu partit d’Ultres Perniciosos i Demagogs?

No és que m’interesse molt l’opinió del líder d’UPyD “para la Región de Levante”, ni que no em veja capaç d’imaginar-me-la, però tinc una certa curiositat al respecte perquè al seu programa electoral -almenys al que va arribar a la bústia de ma casa de Mallorca durant els passats comicis- propugnaven clarament la dissolució de la corporació audiovisual autonòmica i, clar, jo voldria saber si al País Valencià ja s’han manifestat sobre aquesta qüestió cabdal del nostre règim estatutari o si segueixen practicant la seua eficaç política de callar com a putes i si cola, cola.

M’ho demane també perquè, molt a pesar meu, el “senyor” Toni Cantó és diputat per València a Madrid i jo no l’he sentit dir ni ase ni bèstia sobre el tema i em faria especial gràcia -per no dir que em tocaria prou els nassos- que ara done suport a l’ignominiós tancament de RTVV; quan ell va ser un de tants, dels molts, que van xuplar de la mamella de l’ens -i de la Generalitat- en reconeixement del seu servilisme i connivència amb els governants de torn i no de les seues grans dots interpretatives ni de la seua fantàstica dicció en valencià -com alguns dels seus innocents votants podrien arribar a pensar; si foren una mica d’això de pensar-.

També, però, em tocaria molt la moral que el paio fera justament el contrari; és a dir, que ara es convertisca en un ferm defensor de la tele pública, en valencià i de qualitat quan ell va ser còmplice de la cacicada en el seu dia i quan el seu partit postula la supressió dels mitjans públics autonòmics i treballa per l’extinció de l’ús de les llengües cooficials en pro de la sacrosanta uniformitat territorial i de la suprema “unidad de destino en lo universal de la patria”.

En fi, si algú sap la resposta als meus dubtes matutins, li pregue que me la faça saber; li estaré profundament agraït i li dedicaré un rodolí faller o una glosa mallorquina (el que més s’estime). Tanmateix, si ningú no sap dir-me on està Wally ni què pensa sobre la darrera canallada perpetrada pel Partit Populista a la terra de les flors i la llum i tal i tal, tampoc no perdré la son; a veure si tenim sort i el seu silenci es torna permanent, perquè n’hi ha molts que calladets estan més guapos…