Res pot canviar si tots volem ser com Podemos, si els imitem, guanyarà Podemos, si calquem propostes, guanyarà Podemos, si ens mirem en el seu espill, guanyarà Podemos…si repassem el que diuen i sobre tot, escoltem a la gent que els ha votat, d’una banda tindrem arguments per diferenciar part del discurs (abans de que el desenvolupen del tot) i d’altra coneixerem allò que importa a les persones que viuen al País Valencià.
I, que vol la gent?; la gent vol tindre presència en les decisions polítiques a presentar en els pròxims anys, la gent vol opinar de tot, la gent vol (i mereix) ser escoltada i tinguda en compte, farts tots de pagar imposts i de desconèixer a on van, farts de veure una desfilada de polítics de tota mena per dins de jutjats, esperant a declarar, farts fins i tot d’estar farts de protestar en els carrers, l’oportunitat de que l’empoderament de les persones sigue real, ha renovat la il·lusió d’uns ciutadans en estat de shock, que miraven aliens als governants de torn, mentre rumiaven allò tan passat de, ” si tots són iguals, ja veuràs aquest quan tarde en vendre’s…”.
Moltes coses poden canviar i hem d’estar preparats per un futur on els polítics siguen autèntics gestors de lo públic, amb temps de responsabilitats executives limitats (i si no són executives també), amb l’impossibilitat de tindre més d’un càrrec públic remunerat, amb una vinculació definida entre els sous dels polítics i el Salari Mínim Interprofesional, un SMI, per cert, que sigue digne, amb una limitació d’assessors i assimilats, amb una declaració patrimonial completa, mitjançant una llei de transparència potent, avançada i que no deixe lloc a dubtes, amb unes administracions eficients, simplificades, on els ciutadans puguen identificar ràpida i detalladament tota la informació que necessiten, amb la dotació d’instruments de democràcia directa en certs àmbits, via referèndums o consultes. Tantes coses és poden fer, que realment a més d’un li farà vertigen.
A la fi la transparència i el foment de la participació, faran que la democràcia arribe a tots els àmbits de les institucions, serà com obrir les finestres i escoltar el so dels ocells; i la conseqüència d’això serà la no perpetuació de persones que “de tota la vida” porten fent el mateix, posant entrebancs, tancant sota clau les persianes i que acaben convertint-se en el problema de la ciutadania, en el nostre problema.
Juan M. Segarra.
Iniciativa del Poble Valencià.
Coalició Compromís.
