Uns dies després, el diumenge 26, a punt d’arribar a la festivitat de Sant Pere i les seues festes de Moros i Cristians a Benissa, els ciutadans majors de 18 anys tornem a estar cridats a les urnes per triar el pròxim president i el Govern d’Espanya, després de patir també una nova campanya electoral que arrancarà el pròxim 10 de juny i que durarà, com sempre, dues setmanes que se’ns faran, a molts, interminables i, sobretot, cares, molt cares. Recordem que les anteriors, les generals del 20 de desembre passat, van suposar una despesa en les arques públiques de 130 milions d’euros sense contar la campanya electoral de cada partit, en què el PP va gastar 12 milions d’euros, el PSOE 9, Ciudadanos 4, Podemos 3,6 i IU 2,5, una despesa totalment excessiva i innecessària.
També només d’ací a tres dies, el pròxim 24 de maig, es compleix un any de les passades eleccions locals i autonòmiques. Unes eleccions, les que donen accés al Palau de la Generalitat i a la Presidència de les Corts, que, tot i guanyar-les el PP amb clara majoria però insuficient, significaven el canvi de govern que tots esperàvem quan es va arribar a un acord postelectoral entre el PSOE, Compromís i Podemos, convertint al candidat socialista, Ximo Puig, en el nou president de la Generalitat després de vint anys de governs del PP baix les Presidències de Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, a veure quin de tots pitjor. A Benissa també guanyava el PP les eleccions municipals i, com ja sabeu de sobra, tot i la bona voluntat d’alguns per tal d’arribar a un acord postelectoral que propiciara un govern de canvi a Benissa i que impedira quatre anys més de govern del PP al nostre poble -aquest partit hi governa des de l’any 1999- no va poder ser per part dels qui no tenien cap voluntat de canviar les coses, després d’interminables reunions, d’unes negociacions públiques i d’un dissabte, el de 13 de juny del 2015, on es va materialitzar de nou un govern conservador per a Benissa per als pròxims 4 anys, a diferència de la majoria de pobles i ciutats valencians, amb la conseqüència de tindre de nou un Govern sense idees i amb total inacció que condemna el nostre poble a perdre quatre anys importantíssims i vitals per poder començar el canvi que ens cal i que va demanar la societat benissera amb la col·laboració del nou Govern valencià i esperem que amb l’ajuda del nou Govern espanyol que isca de les urnes el pròxim 26 de juny, els principals actors, aquesta vegada sí, no es miren tant el melic, deixen de costat els seus interessos personals i partidistes i siguen capaços d’arribar a un acord de govern.
Tornant a la campanya electoral que ve, o a la passada que va acabar en les eleccions generals del 20 de desembre, se sentia molt allò de nova i vella política, terme que, com tot, com les coses velles que cremem la nit de Sant Joan, ja ha quedat obsolet. Recordem que tot el que és nou acaba fent-se vell, el pas del temps és inexorable per a tots i per a tot. No debades, per exemple, la primera diputada trànsfuga d’aquesta legislatura en les Corts Valencianes és Covadonga Peremarch, diputada de Podemos, ja expulsada del seu grup parlamentari. També sonat va ser el cas de la regidora trànsfuga de l’Ajuntament d’Alacant, Nerea Belmonte, també de Podemos i també expulsada de la plataforma electoral Guanyar Alacant. Pel que jo em pregunte: Això que seria, nova o vella política? O imagineu-se que tinguérem que prescindir de la que segurament és la millor política que ha passat per les Corts, Mónica Oltra, perquè porta de diputada des del 2007. Per a mi, sincerament, allò de nou o vell m’importa poc, el que a mi m’agrada realment i el que volen els ciutadans és el bo i no el roín, que els polítics facen roïna o bona política, eixa és la vertadera dicotomia i, sobretot, que els nostres representants polítics actuen amb valentia i complint amb les promeses donades i no que ens oferisquen un canvi i, en acabant, oferint que res canvie, com hem vist massa vegades últimament.
Doncs bé, davant de tot això, jo reivindique la coherència, l’honestedat, el treball fet, l’ètica personal, la humilitat, la capacitat d’arribar a consensos i acords, altura de mires, la trajectòria ideològica i l’experiència dels qui han fet política tota la seua vida, ja siga en moviments socials, culturals, ecologistes, en sindicats de classe o en organitzacions polítiques, sobretot si són partits xicotets, reivindique tota eixa gent que ha fet bona política els últims anys, tota la seua vida, amb pocs mitjans, quan bufava el vent en contra, només guiats per la il·lusió de millorar la nostra societat, els nostres municipis i el nostre país, la gent que ha fet política amb el cor fins i tot quan tot els era desfavorable, això és Política, amb majúscula, siga vella o nova, però, sobretot Bona política feta com sempre #AmbValentia.
Xavi Tro, militant valencianista des de sempre i
regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benissa.
