Des del col·lectiu Castelló en bici, pensem que no és essencial el carril bici sinó que molt més necessària és la pacificació del trànsit a les ciutats. Per tant, per aconseguir aquesta s’haurien d’ajuntar diverses actuacions acompanyades pel civisme i l’educació des de l’edat escolar amb la implantació de programes com els de anar en bici al col·legi o a l’institut i d’altres com els camins escolars. Programes per tal de formar i capacitar les alumnes per circular d’una forma segura en bicicleta i a peu per la ciutat, afavorir una mobilitat sostenible, la mobilitat a peu a ciutat i assolir hàbits de vida més saludables.
Aquests programes haurien de formar part d’una planificació més àmplia que podria estar inclosa en la realització d’un nou pla estratègic estatal per a la bicicleta, el qual estem impulsant com a part de la coordinadora ibèrica en defensa de la bicicleta ConBici en la mesa estatal de la bicicleta i que plantejara polítiques ciclistes àmplies i aplicables arreu de tot l’estat. Si més no, incloure’ls en l’àmbit local amb l’exigència del compliment del pacte del grau que diu textualment “18.22. Aprovarem una Ordenança de Circulació de Vianants i Ciclistes que regule la circulació en la via pública i delimite els drets i obligacions dels usuaris/-es.” En aquest cas volem ser partícips de la construcció d’aquesta ordenança amb l’obertura d’un procés participatiu que done veu a totes les usuàries de la via publica perquè diguen la seua.
En Castelló en bici creiem que tenir una voluntat real d’apostar per la mobilitat sostenible i eficient comença indiscutiblement per ubicar correctament la bicicleta en l’entorn urbà i adaptar les vies per afavorir l’ús d’aquesta en la via pública sense l’agressió del cotxe, com la que hem hagut de patir últimament amb un homicidi i un accident greu aquestes últimes dates.
Actualment s’està desenvolupant una infraestructura ciclista sense cap tipus de criteri i sense la consulta als col·lectius ciclistes, usuàries de la bicicleta i les veïnes. Aquest únicament ens implica una despesa econòmica per a la ciutadania a més de la demonització de les associacions en defensa de l’ús de la bicicleta per haver de fer servir altres vies a les quals es té dret d’ús com a vehicle però molt mal vist socialment per la resta d’usuàries de la via, la majoria automobilistes.
Rafael Simó Sancho, quan parla d’infraestructura ciclista se n’oblida sempre dels aparcabicis segurs, tant de rotació com permanents, que és un dels motius més recurrents per les usuàries de la bicicleta a l’hora de fer-la servir per la ciutat i per tant exigim també el compliment de l’acord de govern en el “punt 18.20. Incrementarem les zones vigilades d’aparcament gratuït per a bicicletes, tant en superfície com en els pàrquings públics subterranis”. Encara que puguem aplaudir la voluntat per poder aconseguir que la plana de Castelló es convertisca en la plana de les bicicletes, sense la visió de les ciclistes i col·laboració de qui ja fa servir la bicicleta en la jungla del trànsit a la ciutat podria quedar amb solucions estèrils.
David Aguilar i Ferrer, president a Castelló en Bici
Aquests programes haurien de formar part d’una planificació més àmplia que podria estar inclosa en la realització d’un nou pla estratègic estatal per a la bicicleta, el qual estem impulsant com a part de la coordinadora ibèrica en defensa de la bicicleta ConBici en la mesa estatal de la bicicleta i que plantejara polítiques ciclistes àmplies i aplicables arreu de tot l’estat. Si més no, incloure’ls en l’àmbit local amb l’exigència del compliment del pacte del grau que diu textualment “18.22. Aprovarem una Ordenança de Circulació de Vianants i Ciclistes que regule la circulació en la via pública i delimite els drets i obligacions dels usuaris/-es.” En aquest cas volem ser partícips de la construcció d’aquesta ordenança amb l’obertura d’un procés participatiu que done veu a totes les usuàries de la via publica perquè diguen la seua.
En Castelló en bici creiem que tenir una voluntat real d’apostar per la mobilitat sostenible i eficient comença indiscutiblement per ubicar correctament la bicicleta en l’entorn urbà i adaptar les vies per afavorir l’ús d’aquesta en la via pública sense l’agressió del cotxe, com la que hem hagut de patir últimament amb un homicidi i un accident greu aquestes últimes dates.
Actualment s’està desenvolupant una infraestructura ciclista sense cap tipus de criteri i sense la consulta als col·lectius ciclistes, usuàries de la bicicleta i les veïnes. Aquest únicament ens implica una despesa econòmica per a la ciutadania a més de la demonització de les associacions en defensa de l’ús de la bicicleta per haver de fer servir altres vies a les quals es té dret d’ús com a vehicle però molt mal vist socialment per la resta d’usuàries de la via, la majoria automobilistes.
Rafael Simó Sancho, quan parla d’infraestructura ciclista se n’oblida sempre dels aparcabicis segurs, tant de rotació com permanents, que és un dels motius més recurrents per les usuàries de la bicicleta a l’hora de fer-la servir per la ciutat i per tant exigim també el compliment de l’acord de govern en el “punt 18.20. Incrementarem les zones vigilades d’aparcament gratuït per a bicicletes, tant en superfície com en els pàrquings públics subterranis”. Encara que puguem aplaudir la voluntat per poder aconseguir que la plana de Castelló es convertisca en la plana de les bicicletes, sense la visió de les ciclistes i col·laboració de qui ja fa servir la bicicleta en la jungla del trànsit a la ciutat podria quedar amb solucions estèrils.
David Aguilar i Ferrer, president a Castelló en Bici
