El gran mite del liberalisme era que una gestió privada sempre era més eficient, ja que es basava en criteris econòmics o no hi havia lloc per als treballadors malfeiners, on tot es professionalitzava i on es deixava a l’Estat sols a dedicar-se a les coses inevitables i de força major, com si per exemple, dotar d’aigua els ciutadans no fóra una prioritat. I això, en molts ajuntaments està canviant, sense anar més llunys a ciutats com Berlin o París, sembla han entrat en la racionalitat de remunicipalitzar el distribuïement de l’aigua; i si en grans aglomeracions ha estat possible, per què no a Castelló?.
Hi ha coses que no té sentit considerar-les com a mercaderia perquè són béns i necessitats comunes, i no pot estar sota el prisma del lucre o gestionat per empreses que sols busquen un benefici; perquè aleshores,quan eixa gent deixa de pagar perquè no pot fer-ho, se’ls deixa sense eixe bé,que és de tots. I en el tema de l’aigua, és més preocupant perquè és cert que l’aigua és, de moment, un bé públic, però la seua distribució s’ha deixat en mans de companyies privades, que no sempre el servei que donen per la condició és el que es correspon amb el que es paga.
Qui controla que es recicla i reutilitza fins l’última gota d’aigua sobre la qual ens fan pagar cànons altíssim baix eixe concepte?, o qui controla que es perda, com es fa, volums ingents d’aigua per una canalitzacions en mal estat?. “ I és que tots i totes tenim clar que cada cop es consumeix més aigua en tot; en l’agricultura, en la indústria, en la vida diària; i les ciutats van creixent, i els aqüífers estan cada cop més castigats ( plou menys, contaminem químicament més aigua, salinitzem aqüífers, el canvi climàtic va a més… i cada cop serà un bé més escàs”).
La gestió de l’aigua ha estat sempre en empreses poderoses, i en el cas concret de Castelló en un grup que ha acabat implicat en el cas Gürtel per finançar es veu, il·legalment al PP ( amb els nostres diners, clar), “ quina millor manera d’acabar amb eixa opacitat que amb una gestió pública?”. En la mateixa línia ha exposat que “ Un procés de re-municipalització deu ser fàcil, seran molts els obstacles a superar, ja que l’activitat privada en la seua gestió se sent consolidada i enfortida pels resultats econòmics privats, que certament no semblen tenir la intenció de perdre tan saborós mos i oposaran tota oposició possible. Però és clar, si no hi ha necessitat de lucre, la tarifa es pot rebaixar immediatament”.
Som conscients que el principal problema que en trobarem per a la recuperació del servei municipal de proveïment de l’aigua, són els costos de finançament que haurem de disposar per a sufragar les despeses d’indemnització a favor dels actuals gestors. El que segurament no té cap cost, és crear una comissió de treball tècnica i política que analitze el possible cost de re-municipalització del proveïment d’aigua potable a tot el terme municipal, els seus avantatges i inconvenients, per poder després valorar si convé o no remunicipalitzar aquest servei, però sols per posar això en l’agenda, ja estem avançant i molt.
Coportaveu d’Iniciativa a Castelló de la Plana
Membre de la candidatura local de Compromís a Castelló
