Jordi Sebastià: espantar-se per què?, per Rafa Arnal
Apreciat amic Rafa,
El referèndum que ha obert el BLOC per conèixer l’opinió de la militància és un procés democràtic per prendre una decisió important -la de saber com anem a les pròximes eleccions generals- avalada per les bases; es tracta de fer participar la nostra gent i de practicar allò que tant pregonem: la política de baix cap a dalt. Això em fa sentir orgullós del meu partit i, naturalment, em duu a acatar el resultat com a bon demòcrata. Les dues opcions tenen partidaris amb bons arguments i que opinen que seria la millor per a nosaltres, tots ho fem de bona fe, i ara caldrà saber quina opció és la preferida.
Com bé saps jo he apostat per anar a soles com a Compromís. En la teua carta et centres en la meua por a diluir el valencianisme dins un altre grup que no ho tinga com a pilar ideològic fonamental ni el represente al Congrés. En efecte, aquest és un dels punts principals, però no l’únic. Comentes que el valencianisme no és una ideologia però no hi estic d’acord; el valencianisme no és més que la nostra concreció, la teua i la meua, de la ideologia que entén que els pobles són subjectes col·lectius i tenen el dret a decidir per ells mateixos. Als valencianistes, la situació catalana, per parlar d’un tema ben actual, no ens planteja cap dubte: els catalans han de decidir lliurement el seu futur, dins o fora d’Espanya.
Però a més de ser valencianista, jo, com tu, sóc ecologista i d’esquerres. Ens hem trobat, com bé recordes, en la UPV, un partit valencianista, ecologista i d’esquerres. És cert que hi hagué pactes a les eleccions europees amb partits conservadors, com CiU (quan encara anaven junts) i el PNV, però no eren, com tu dius, “els nostres referents de pes”. Eren un intent de tenir alguna porta, encara que fóra xicoteta, a les institucions europees. Curiosament, durant aquell període, molts – que no es molestaven en llegir les nostres ponències ideològiques en els congressos- ens acusaven de ser “de dretes”, fins i tot els que governaven -no tenien un pacte electoral, no, ¡governaven!-, amb el PNV… però això eren altres temps.
Per a mi Compromís és un pas molt important endavant que no ha perdut cap dels treus peus que em mantenen en política. Un projecte que ha costat molt de crear i que contenta i il·lusiona gent molt diversa. M’agradaria convergir en un altre espai encara més ampli de cara a tenir un grup fort a Madrid que mantinguera les tres potes? Clar que sí! Quin és el problema? Doncs el problema amic Rafa és, i t’ho dic ben clar, Podemos.
Ja he explicat en altres articles que per a mi Podemos no és una organització política sinó un FEM (Fenomen Electoral Mediàtic). Un fenomen sorgit des de la televisió i que es comporta com a tal, variant els seus discursos segons ho demane l’audiència. No és un cas nou, i ja saps com han acabat els altres… No es tracta només del valencianisme, Podemos no es defineix com a organització d’esquerres i a mi això de “ni d’esquerres ni de dretes” m’espanta, i molt. Tampoc es posiciona de forma clara en postures ecologistes, com la supressió a les ajudes a l’extracció de carbó… I per a mi això és fonamental; la setmana passada vaig dir en la Univerde d’Equo, a Villena, amb el flamant alcalde ecologista, que aquell polític que avui dia no siga ecologista és un irresponsable. Cap dels tres pilars que fonamenten Compromís està assegurat en una coalició amb Podemos. El seu bagatge, després que van sorgir a la pantalla i han arribat a les institucions, és més que problemàtic. A Andalusia, a Aragó i al País Valencià tot i tenir possibilitats, no volen entrar a governar, encara que mantenen que estan per a “canviar-ho tot”… i a Aragó, a més, van abstenir-se per tal d’evitar que els nostres amics de la Chunta Aragonesista, als quals represente amb molt d’orgull en aquest parlament, no tingueren grup parlamentari propi. A casa nostra no fan, però sí que impedeixen fer, com en l’afer de la reobertura de RTVV que es pot convertir en una terrible decepció per a la ciutadania. Les poques experiències de llistes conjuntes a les darreres eleccions locals, com ara a la Nucia, ja han acabat malament…
L'”huracà Podemos” ha tingut fins ara un escàs resultat pràctic a l’hora de canviar la política, i en canvi han destruït altres opcions d’esquerra ben consolidades. Jo no vull que li passe el mateix a Compromís. Les enquestes diuen que ara tenen un 15% d’intenció de vot a les generals. Saps quanta en tenia Izquierda Unida, principal víctima del fenomen, en la darrera enquesta del CIS abans del sorgiment de Podemos? El 17%. Et conclouré amb una imatge ben clara: tu veus Joan Baldoví en un míting amb Pablo Iglesias? Creus que seria bo per al projecte de Compromís? Jo no.
Jordi Sebastià
Diputat al parlament Europeu de Compromís-Primavera Europea
