A principi d’estiu em vaig animar a fer una proposta a les institucions de Les Valls perquè, a través de la Mancomunitat, es tirara endavant un projecte solidari amb els refugiats. La idea, aleshores en gestació i oberta a la participació i l’aportació de les institucions, que eren al cap i a la fi qui l’havien de posar en marxa, consistia a obrir les piscines dels pobles de Les Valls a la participació i col·laboració solidària dels veïns. Vaig batejar el projecte Nadem amb solidaritat.
Les institucions publiques de la Vall de Segó acordarien una xifra per a destinar-la als refugiats per cada quilòmetre que nadaren les veïnes i els veïns de Les Valls en les piscines públiques. Això i un quilo de menjar no perible per animar els veïns a participar en un projecte que ajuntava el gaudi de l’estiu amb la necessària ajuda als qui pateixen fam, pobresa, guerres, persecucions i exclusió social.
Amb esta idea em vaig reunir amb la màxima autoritat de la Mancomunitat de les Valls. Després d’una breu conversa en la qual vaig traslladar l’esperit del projecte, vaig eixir d’allà moderadament satisfet i optimista: semblava que el president de la Manco ho veia bé; amb els ajustos tècnics i logístics necessaris, tot apuntava que la idea tiraria endavant en poques setmanes, per no dir dies. És clar, la solidaritat és cosa de tots i no dubte de la preocupació dels polítics de Les Valls pel drama dels refugiats. Després, però, tot va anar entortant-se: silenci, falta de resposta i evasives és tot el que he aconseguit! El panorama anava ennegrint-se. Dificultats tècniques, econòmiques, falta de temps, no ho veien clar. O no ho veien de cap manera…
Per sort estem acostumats a vore implicacions actives de moltes institucions públiques i privades en assumptes de solidaritat. Sense anar més lluny, el València CF va jugar fa poques setmanes un partit amistós, la recaptació del qual es destinarà als afectats pels greus incendis del País Valencià.
A més, enguany una festa de repercussió mundial com la Tomatina de Bunyol, també ha mostrat el seu perfil més solidari, recaptant 14.000 quilos de tomata fregida per a famílies necessitades en una versió 2.0 de la festivitat a la qual s’ha volgut donar un component de responsabilitat social amb la implicació d’institucions locals i empreses privades.
A les Valls coneixem un projecte que ja du uns anys en marxa: Abraça Nepal, iniciat per uns joves de Les Valls que, mitjançant l’ascensió d’altes muntanyes, busca contribuir a la reconstrucció de Nepal després del terratrèmol de 2015. En este cas, per exemple, i amb molt bon criteri, sí que trobem la col·laboració d’institucions públiques de La Vall de Segó, concretament de l’Ajuntament de Faura, amb l’organització el passat gener de la San Silvestre i la destinació de tota la recaptació a l’associació.
No entenc, per tant, la falta de compromís, la falta de voluntat política, que els responsables de la Mancomunitat de la Vall de Segó han mostrat davant de la meua proposta solidària. Precisament en un moment en què la crisi dels refugiats de la guerra de Síria està posant els polítics europeus contra les cordes i deixant enlaire les vergonyes del primer món; en eixe sentit, si no la classe política no s’hi implica, ha de ser el moment de les persones i ha de ser la societat la que impulse i tire endavant mesures humanitàries.
No crec que hi haja hagut cap impediment de tipus econòmic; de fet, la proposta no exigia una quantitat de diners més enllà d’unes possibilitats reals, o fins i tot solament requeria ajuda logística i organitzativa. I estic ben segur que els ciutadans de Les Valls hagueren acollit la iniciativa amb molt d’entusiasme. Més prompte m’incline per creure que algú/ningú no hi ha vist cap rèdit polític en una iniciativa que òbviament no en perseguia cap, com vaig insistir reiteradament en les converses amb les autoritats de la Mancomunitat, sinó que buscava ajudar els més necessitats i, alhora, incentivar l’esport i la solidaritat de la població.
Òscar Forner San Antonio
