Hui, som molts els partits que alcem la veu contra els decrets decimonònics del govern de Rajoy que, mitjançant la prohibició o l’asfixia econòmica, impedeixen a les entitats locals donar serveis als veïns. Però igualment, considere que hauríem de rebutjar el recel i l’actitud tutelar d’altres administracions, vinguen d’on vinguen. Tot i que no provoquen els trastorns d’un ministre Montoro, els condicionants que se’ns imposen per poder accedir a fons públics de Diputacions i Conselleries són excessius i injustificables. Si hem assumit ( com sembla pels discursos ) que cal una millora en el finançament local; hem assumit que part d’eixos fons o altres haurien de ser transferits directament a les arques municipals des de la Hisenda estatal.
Els Ajuntaments hem demostrat sobradament la nostra majoria d’edat. Hem reduït el deute més que cap altra administració en els darrers anys; quan hem tingut l’oportunitat de treballar sense altres administracions intermediàries, condicionadores, repartidores… ho hem fet amb l’eficàcia i eficiència d’una administració moderna, recordem com exemple la tramitació del Plan E.
Els consistoris valencians patim un infrafinançament per partida doble: l’infrafinançament del País Valencià i el propi de les entitats locals a Espanya. Així i tot, el Govern del Botànic ha fet palesa la sensibilitat cap al nostre problema als Pressupostos dels 2016 i la Direcció General d’Administració Local disposarà de molts més recursos.
Per una banda el Fons de Cohesió Territorial passarà dels 1,5 M del 2015 als 5 M al 2016. Per això, crec que és el moment d’exigir a la Direcció General d’Administració Local el reconeixement de la majoria d’edat dels Ajuntaments amb fets. Entenc que la imposició de finalitats concretes, criteris… al Fons ens forçaria a destinar recursos a finalitats que no són prioritàries per als nostres veïns: governar malament. Ací té el Govern del Botànic una oportunitat per demostrar que creu de veres en l’autonomia local i que esta és fonamental per a poder governar des de la proximitat i la participació.
Per altra banda, hem de felicitar-nos també de la nova partida de Foment i manteniment de l’associacionisme local ( Mancomunitats, despeses de funcionament ) amb 600.000 €. Però crec que ja va sent hora de recordar l’article 106 de la Llei 8/2010 de 23 de juny del Règim Local Valencià que obliga a Conselleries i Diputacions a donar un caràcter prioritari a les obres i servicis d’entitats associatives que afecten uns quants municipis.
Més que un línia específica d’ajuda ( que agraïm ), cal una mesura transversal que afectaria a totes les Direccions Generals i les Àrees; més que pregonar un bonic discurs a favor de l’ideal comarcalista, cal començar per aplicar una llei del 2010 aprovada amb els vots del PP. Així avançarà la comarcalització, amb la seguretat que dóna de la Llei i el consens.
Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa
