“Baixe-se’ls, Senyor President”. Així ha demanat el ministre en funcions Montoro la virginitat política del Govern valencià. “Ho farem amb cura”. I és que l’última del Burns de la Hisenda espanyola és de traca. Cristóbal Montoro ha explicat hui que els resultats del dèficit públic de l’Estat espanyol (5.16%) han superat en un punt l’objectiu marcat per la Unió Europea (4.2%). Fins ací res d’estrany.
Allò que sorprén és però que no només ha culpat els diversos governs autonòmics d’aquest incompliment, sinó que s’ha permés el luxe de reballar-la: “La Administración Central ha cumplido sobradamente”. Vinga! Senyor Montoro, no li han dit mai les seues iaies com de bonic que és el xic? Algú més vol tirar-se flors al damunt, o podem parlar ja de manera seriosa?
I és que la cosa va més enllà de la valencianofòbia que ha fet ben patent en el seu (des)govern el Partit (im)Popular. Les paraules de Montoro (Tontoro, Sontoro…) són de nou un autèntic insult a la societat valenciana. Potser ningú ha dit encara a l’Il·lustríssim que hem triat un govern que rescate persones i no un que ens buide les butxaques.
El que és ben cert és que les Comunitats Autònomes han de fer front a un bon grapat de serveis bàsics com són la Sanitat, l’Educació i els Serveis Socials de la ciutadania. En altres paraules: hem de gestionar el 70% dels serveis públics amb un 40% dels diners que hi requereixen. Entenga-ho vosté -ma mare diu que d’on no n’hi ha no es pot traure-: no és que no vulguem acomplir l’objectiu del dèficit, és que no podem. No podem deixar els nostres xiquets i xiquetes sense educació (o estudiant en barracons com ho feia Català!), els malalts sense servei sanitari i els dependents sense cobrar les seues prestacions (li sona això a vosté?).
Dit açò, des d’ací li trasllade, Ministre de Capa i Espasa, les meues menys sinceres lamentacions per no haver respectat la seua injusta xifra. Potser algun dia hi podrem fer front. Supose que abans haurà vosté de treballar per modificar el sistema de finançament valencià (eixe que ens exprimeix com si fórem rics tot i que la nostra renda per càpita es troba dotze punts per davall de la mitjana). Si no ho aconsegueix, no patisca, sempre li quedarà parlar amb els seus companys i les sues sòcies per demanar-los que tornen tot el que ens han furtat. I si no, sempre podrà vosté recórrer al tòpic que l’esquerra no sap gestionar, que ja s’encarregarà “La Jefa” del Cap i Casal i tot el PP valencià (madrileny, balear…) de donar-li suport… Mentrestant, paciència i vaselina. Fa el mateix mal, però entra millor!
Allò que sorprén és però que no només ha culpat els diversos governs autonòmics d’aquest incompliment, sinó que s’ha permés el luxe de reballar-la: “La Administración Central ha cumplido sobradamente”. Vinga! Senyor Montoro, no li han dit mai les seues iaies com de bonic que és el xic? Algú més vol tirar-se flors al damunt, o podem parlar ja de manera seriosa?
I és que la cosa va més enllà de la valencianofòbia que ha fet ben patent en el seu (des)govern el Partit (im)Popular. Les paraules de Montoro (Tontoro, Sontoro…) són de nou un autèntic insult a la societat valenciana. Potser ningú ha dit encara a l’Il·lustríssim que hem triat un govern que rescate persones i no un que ens buide les butxaques.
El que és ben cert és que les Comunitats Autònomes han de fer front a un bon grapat de serveis bàsics com són la Sanitat, l’Educació i els Serveis Socials de la ciutadania. En altres paraules: hem de gestionar el 70% dels serveis públics amb un 40% dels diners que hi requereixen. Entenga-ho vosté -ma mare diu que d’on no n’hi ha no es pot traure-: no és que no vulguem acomplir l’objectiu del dèficit, és que no podem. No podem deixar els nostres xiquets i xiquetes sense educació (o estudiant en barracons com ho feia Català!), els malalts sense servei sanitari i els dependents sense cobrar les seues prestacions (li sona això a vosté?).
Dit açò, des d’ací li trasllade, Ministre de Capa i Espasa, les meues menys sinceres lamentacions per no haver respectat la seua injusta xifra. Potser algun dia hi podrem fer front. Supose que abans haurà vosté de treballar per modificar el sistema de finançament valencià (eixe que ens exprimeix com si fórem rics tot i que la nostra renda per càpita es troba dotze punts per davall de la mitjana). Si no ho aconsegueix, no patisca, sempre li quedarà parlar amb els seus companys i les sues sòcies per demanar-los que tornen tot el que ens han furtat. I si no, sempre podrà vosté recórrer al tòpic que l’esquerra no sap gestionar, que ja s’encarregarà “La Jefa” del Cap i Casal i tot el PP valencià (madrileny, balear…) de donar-li suport… Mentrestant, paciència i vaselina. Fa el mateix mal, però entra millor!
Adrián Sisternes Domene
