Carta d’un ciutadà als partits de l’esquerra de Canals Som ja al 2015, un any vertiginós però molt emocionant políticament per a tots els que ens agrada la política. Però, sobretot, és tracta d’un any clau per a ser els ciutadans els que recuperem la política i la fem nostra. És ja molt recurrent la frase que “és l’any del canvi”, “són temps de canvi”, etc. Tot és canvi però les fitxes no es mouen. Políticament, a Canals podem dir que hi ha molt per fer. Pel que fa als grups polítics de Canals a l’oposició, els que es poden ubicar d’alguna manera l’esquerra, trobem als Socialistes de Canals, preocupats per desvincular-se de la marca PSOE i el seu passat més recent, reinventant-se amb unes primàries per a elegir el seu candidat i pareix que volent obrir-se a la ciutadania; Compromís per Canals, a qui se li pot recriminar no haver sotmés l’elecció del seu candidat a unes primàries, compta amb un partit ben nodrit i actiu, que no pareix aprofitar la gran oferta de ferramentes i equip tècnic que posa a disposició la Coalició Comprimís; i, per últim, Esquerra Unida, dels quals sols podem dir que tot l’esforç del seu únic representant al Plenari municipal, queda desdibuixat per el descoratjador abandonament per part de la seua agrupació.

Però, en l’últim any, ha aparegut un actor, si cal, més important i enèrgic, Podem Canals. Si bé pareix haja perdut poder de convocatòria, és indubtable que ja s’ha obert pas a la política local. Alimentats per la força mediàtica del seus líders nacionals i, amb el treball i iniciatives diferents, el cercle de Podem a Canals està marcant la política a aquests tres partits, acomodats des de fa anys. Bé, i amb un panorama així, amb una ciutadania que mai ha estat tan mobilitzada com ara, un es pregunta, i si tota l’esquerra de Canals unira esforços en pro del benestar dels canalins i canalines? I si uniren les seues forces per a no fragmentar més el vot i poder desbancar el PP de la majoria absoluta? Són preguntes que els ciutadans que creiem en la política i reclamem més política, més enllà de partidismes i individualisme polític, deuríem traslladar a aquestes agrupacions. Als temps que corren, no cal altra que la generositat i la humilitat per saber quins són els nostres aliats, aquells amb els quals es comparteix un ideari local coherent que es preocupe pel be comú, per noves formes de fer política i no per fomentar el clientelisme. Però també hem de conéixer bé el nostre vertader adversari, aquell que viu de la inactivitat, d’utilitzar la política pel seu bé particular i d’espatlles a la ciutadania Siguem sincers, i no caiguem en l’error de buscar l’èxit individual. En política, compartint valors com el cooperativisme, ¿no cregueu que amb aquestos quatre partits junts no s’aconseguiria un grup ampli amb una capacitat enorme de crear i innovar en la política, d’aplegar on mai ha aplegat la política a Canals, de fer partícip la ciutadania dels diagnòstics i de les solucions? Generositat i humilitat, constància i esforç, però sobre tot ens cal il·lusió per recuperar la política al nostre poble i això, sent realista, sols passarà si ho fem junts.

Alicia Bolx

Comparteix

Icona de pantalla completa