Respecte a les seues declaracions fetes recentment sobre les relacions entrebancades entre Catalunya i Espanya, no totes són massa afortunades per a mi, dit amb tot el respecte ben guanyat que me mereix i que de segur vosté em dispensarà. En favor seu, he de dir que no qüestione l’honestedat des de la qual estan dites. Intentaré puntualitzar-ne només algunes. Vosté diu:
— “No es pot construir una nova legalitat trencant la precedent”. I jo li pregunte: Tot i que la precedent siga injusta? Inclós, a més, quan la pròpia “legalitat vigent precedent” es carrega a si mateixa, sense apel·lació, sense escrúpols, complexos ni vergonya en contra nostra, ara i adés, per majoria absolutista, antidemocràticament? I dic “nostra”, pensant que vosté també la deu fer seua per tot el que tenim en comú i, unilateralment, en comú ens arrabassen.
—“Xoc de trens…”. Vosté es creu que, de veritat, hi ha “xoc de trens” i no d’un tren contra una bicicleta, tal com fa poc ho va ben descriure en Vicent Partal? On està la igualtat potencial de forces en litigi, quan tot un ministre com el Sr.(?) Fernández Díez, amb tot el PP i l’ajut de l’oposició (PSOE i Cs.), eviten que comparega al Parlament espanyol per donar explicacions de tot l’afer protagonitzat? ( Amb l’aquiesciència de “los de arriba”). Ni l’han condemnat, ni l’han fet dimitir. Ans al contrari, l’han premiat amb el vist i plau de tots ells. I “la del pueblo llano, en las urnas”. O no?. És només un botó de mostra silenciat i menystingut pels espanyols i espanyolistes (vosté on es troba?) assenyalant, amb el seu aplaudiment virtual, l’enemic comú que cal batre. La gran majoria espanyola aprova tot el que siga contra Catalunya. Que vosté no ho sap?: “El pueblo los indulta”. Sense menester cap judici. És el seu odi visceral cultivat històricament contra el diferent que no se li sotmet mentre se n’aprofita. I això no hi ha qui ho ature. Com canviar-los el xip? Molt senzill: assolint la independència. Res més que obligant-los. No deixen, ni ens deixaran, ni tenim altra possibilitat de sortir-nos-en. Per a ells no som Espanya, sinó “DE España”. Som “d’ells”. I com a tals ens tracten. Catalans i valencians tenim massa qüestions i interessos en comú, com molt bé vosté diu, que ens complementen i enriqueixen. Per això se senten “amenaçats”. Llavors, amb el pas del temps, en peu d’igualtat, com tots ens necessitem, és des d’on es podran establir els autèntics ponts que vosté reclama. Ens relacionarem d’altra manera arribant inclús a ser amics com cal. Que en bon hora siga i prompte arribe .Tots guanyarem: ells amb una dignitat que encara desconeixen i nosaltres en llibertat i possibilitats de millora. I en justícia. Davant de tanta fòbia, doncs, per què no faciliten el passaport i la carta de llibertat als catalans i acaben amb els problemes? És que són masoquistes, els espanyols? Perquè, a més, no falten veus i opinions que diuen que tots nosaltres estem sobrevisquent gràcies a ells. Doncs, això: gràcies i amén! (I amb Déu siau).
—” …falta de diàleg entre el PP i els radicals independentistes”. Així ho creu vosté, de veres? Com s’han “radicalitzat” els independentistes, després d’estar oferint-se a parlar-ne històricament, incansablement, ignorats sempre, sense resposta ni alternatives a la seua situació? I no cal dir, actualment! Com equipara vosté el PP amb els “radicals” independentistes? Com defensa un poble, sense violència, la seua dignitat mil vegades trepitjada? I dins de tota aquesta sopa, encara proposa vosté que si recuperar l’Estatut, que si constitucionalitzar-lo, que si estat federal… Perquè, pobrets, tanta faena han tingut sempre que no se n’han pogut ocupar encara. Però ara sí que ho faran! És bona la proposta. Només que put. I no només de vella: tot, un ajornament sine die per marejar la perdiu i no arribar mai enlloc. Perquè la solució que deuria estar política com vosté apunta, mai no ha estat plantejada ni arribarà si no és forçada per la “il·legalitat” de tot un poble que, “radicalment” vol, però no el deixen expressar democràticament la seua voluntat a les urnes. El poble català ja no vol molles de pa com les que els valencians seguirem pidolant a Madrid, sinó el pa sencer que “ens” correspon. Ha dit prou. No vinga vosté, ara, rebaixant diplomàticament, si no desautoritzant, la seua via davant la, lamentablement, nostra. Condicionats com estem, és clar. Genèticament molls i inconscients políticament. Perquè hem esdevingut un poble amb mentalitat d’esclaus. Submisos i sotmesos. Volem tindre amo. N’estem acostumats. Potser per això que estem orientats a preferir la seguretat dels alls i les cebes de l’esclavitud a la llibertat.
— “No es pot construir una nova legalitat trencant la precedent”. I jo li pregunte: Tot i que la precedent siga injusta? Inclós, a més, quan la pròpia “legalitat vigent precedent” es carrega a si mateixa, sense apel·lació, sense escrúpols, complexos ni vergonya en contra nostra, ara i adés, per majoria absolutista, antidemocràticament? I dic “nostra”, pensant que vosté també la deu fer seua per tot el que tenim en comú i, unilateralment, en comú ens arrabassen.
—“Xoc de trens…”. Vosté es creu que, de veritat, hi ha “xoc de trens” i no d’un tren contra una bicicleta, tal com fa poc ho va ben descriure en Vicent Partal? On està la igualtat potencial de forces en litigi, quan tot un ministre com el Sr.(?) Fernández Díez, amb tot el PP i l’ajut de l’oposició (PSOE i Cs.), eviten que comparega al Parlament espanyol per donar explicacions de tot l’afer protagonitzat? ( Amb l’aquiesciència de “los de arriba”). Ni l’han condemnat, ni l’han fet dimitir. Ans al contrari, l’han premiat amb el vist i plau de tots ells. I “la del pueblo llano, en las urnas”. O no?. És només un botó de mostra silenciat i menystingut pels espanyols i espanyolistes (vosté on es troba?) assenyalant, amb el seu aplaudiment virtual, l’enemic comú que cal batre. La gran majoria espanyola aprova tot el que siga contra Catalunya. Que vosté no ho sap?: “El pueblo los indulta”. Sense menester cap judici. És el seu odi visceral cultivat històricament contra el diferent que no se li sotmet mentre se n’aprofita. I això no hi ha qui ho ature. Com canviar-los el xip? Molt senzill: assolint la independència. Res més que obligant-los. No deixen, ni ens deixaran, ni tenim altra possibilitat de sortir-nos-en. Per a ells no som Espanya, sinó “DE España”. Som “d’ells”. I com a tals ens tracten. Catalans i valencians tenim massa qüestions i interessos en comú, com molt bé vosté diu, que ens complementen i enriqueixen. Per això se senten “amenaçats”. Llavors, amb el pas del temps, en peu d’igualtat, com tots ens necessitem, és des d’on es podran establir els autèntics ponts que vosté reclama. Ens relacionarem d’altra manera arribant inclús a ser amics com cal. Que en bon hora siga i prompte arribe .Tots guanyarem: ells amb una dignitat que encara desconeixen i nosaltres en llibertat i possibilitats de millora. I en justícia. Davant de tanta fòbia, doncs, per què no faciliten el passaport i la carta de llibertat als catalans i acaben amb els problemes? És que són masoquistes, els espanyols? Perquè, a més, no falten veus i opinions que diuen que tots nosaltres estem sobrevisquent gràcies a ells. Doncs, això: gràcies i amén! (I amb Déu siau).
—” …falta de diàleg entre el PP i els radicals independentistes”. Així ho creu vosté, de veres? Com s’han “radicalitzat” els independentistes, després d’estar oferint-se a parlar-ne històricament, incansablement, ignorats sempre, sense resposta ni alternatives a la seua situació? I no cal dir, actualment! Com equipara vosté el PP amb els “radicals” independentistes? Com defensa un poble, sense violència, la seua dignitat mil vegades trepitjada? I dins de tota aquesta sopa, encara proposa vosté que si recuperar l’Estatut, que si constitucionalitzar-lo, que si estat federal… Perquè, pobrets, tanta faena han tingut sempre que no se n’han pogut ocupar encara. Però ara sí que ho faran! És bona la proposta. Només que put. I no només de vella: tot, un ajornament sine die per marejar la perdiu i no arribar mai enlloc. Perquè la solució que deuria estar política com vosté apunta, mai no ha estat plantejada ni arribarà si no és forçada per la “il·legalitat” de tot un poble que, “radicalment” vol, però no el deixen expressar democràticament la seua voluntat a les urnes. El poble català ja no vol molles de pa com les que els valencians seguirem pidolant a Madrid, sinó el pa sencer que “ens” correspon. Ha dit prou. No vinga vosté, ara, rebaixant diplomàticament, si no desautoritzant, la seua via davant la, lamentablement, nostra. Condicionats com estem, és clar. Genèticament molls i inconscients políticament. Perquè hem esdevingut un poble amb mentalitat d’esclaus. Submisos i sotmesos. Volem tindre amo. N’estem acostumats. Potser per això que estem orientats a preferir la seguretat dels alls i les cebes de l’esclavitud a la llibertat.
Rafael Benavent Benavent
