La Reial Séquia de Carcaixent és el principal sistema de regadiu d’aquest poble de La Ribera Alta. Històric, amb més de 350 anys d’antiguitat, continua regant unes 1.800 hectàrees, la major part de cítrics. Des de la Unitat Sindical d’Usuaris del Xúquer (USUJ), a la qual pertany la Reial Séquia de Carcaixent, s’està impulsant la “modernització” dels regadius, que pretén transformar l’actual sistema de reg per inundació en reg localitzat d’alta freqüència. Amb un pressupost de 21,39 milions d’euros, considera la construcció d’una nova presa, tres estacions de bombeig primari, un dipòsit de formigó armat (amb una capacitat de 41.320 m3), elements de pressurització permanent, l’electrificació de les instal·lacions…
Per a informar sobre aquest projecte i debatre sobre les seues implicacions ambientals, econòmiques i paisatgístiques, Acció Ecologista-Agró organitzà una taula rodona el passat mes de desembre. Aquest col·loqui, presentat i moderat per Pep Roselló (Estació Experimental Agrària de Carcaixent), va comptar amb la participació de Francesc la Roca (Fundació Nova Cultura de l’Aigua), Mar Ortega (Universitat Politècnica de València) i Josep Grau (La Unió de Llauradors i Ramaders). També estava convidat Pere Borrás, president de la Reial Séquia de Carcaixent, que finalment no es va presentar a l’acte, on es van analitzar tant els avantatges com els inconvenients del nou sistema de reg que es vol implantar.
Entre els avantatges caldria considerar la tecnificació i centralització del sistema, en què els tècnics agrícoles són qui consideren les quantitats d’aigua i fertilitzants que corren per les gomes. Amb aquesta modalitat de reg, que no resulta massa complicada per a l’agricultor, tot està més controlat per ordinadors, temporitzadors, controls remots…
No obstant això, pot presentar-se com un inconvenient, ja que aquest sistema implica una pèrdua de control per part del llaurador, que no sap quin producte s’està mesclant en l’aigua ni la seua concentració. Així, de vegades, la quantitat de fertilitzant no s’adapta als requeriments de la varietat o del cultiu i, sobretot, anul·la completament l’opció de realitzar cultiu ecològic.
Un altre avantatge seria l’estalvi de la quantitat d’aigua i d’algunes feines, però amb la falta de dades que no proporcionen ni l’Estat ni la Generalitat Valenciana no és un avantatge confirmat. De fet, algunes valoracions de sistemes de reg per degoteig, implantats en altres comunitats de regants, demostren que es consumeix més aigua, ja que aquestes transformacions provoquen un augment de la superfície regable i perquè alguns agricultors reguen per damunt de les necessitats estudiades o plantejades pels tècnics.
Entre els inconvenients al sistema de reg per degoteig estaria la transformació del paisatge de l’horta, ja que aquest projecte va acompanyat de noves infraestructures de la xarxa elèctrica o de la xarxa d’abastiment de l’aigua, que configura un paisatge esguitat de xicotetes casetes d’obra i línies elèctriques.
A més a més, la disminució de recàrrega de l’aqüífer, estimada en un 36% aproximadament sobre un aqüífer ja sobreexplotat, provocarà una disminució del nivell efectiu d’aigua de captació. Açò vol dir que alguns dels pous de les zones més altes veuran una baixada de la quantitat d’aigua i hauran de buscar-la a major profunditat. També es veurà afectat el Parc Natural de l’Albufera de València, que s’alimenta principalment dels sobrants de les séquies que hi ha al voltant del Riu Xúquer i del mateix aqüífer.
No podem oblidar que la desaparició de les séquies i canals del sistema de reg tradicional pot provocar problemes durant les èpoques de fortes pluges, ja que es van dissenyar per a ajudar a desaiguar ràpidament i evitar embassaments en els camps i inundacions per acumulació de grans cabals d’aigua.
Altres inconvenients són l’augment de la salinitat del sòl fèrtil, problemes d’adaptació dels cultius i de les arrels que, a l’estar configurades per a rebre l’aigua sobre tota la superfície regada a manta, han d’adaptar-se a la captació concentrada i puntual de l’aigua en una xicoteta zona del sòl.
I principalment, tot aquest projecte provocarà un gran canvi energètic. Actualment el cost energètic del reg per gravetat o a manta és zero. Però, el reg per degoteig necessita d’energia elèctrica, amb la corresponent generació de noves emissions de CO2 a l’atmosfera i l’augment del cost de funcionament, tant global com particular de cada llaurador, que haurà d’abonar més de 300 euros per fanecada.
Com a conclusió final dir que el sistema de reg per degoteig es pot considerar eficient en algunes zones, sempre que es faça un ús adequat de l’aigua. I, sobretot, en zones que es reguen de pou, que ja tenen un consum elèctric per a extraure l’aigua, i solament si es fa un bon manteniment, amb revisions periòdiques, amb un bon plantejament inicial i si s’estudia durant un temps determinat la reacció del cultiu al reg.
Però, no sembla justificable la instal·lació d’un sistema de reg localitzat per a desfer un reg per inundació que funciona com el de l’horta de Carcaixent, que té cost energètic zero, que és rendible de mantenir i que es realitza a través d’unes infraestructures renovades i eficients, que han acompanyat els cultius al voltant del Riu Xúquer durant molts anys i que, a més a més, ajuda en la recàrrega de l’aqüífer i els retorns de reg permeten mantindre els ecosistemes de ribera i de marjals.
Per això, des d’Acció Ecologista-Agró defensem el manteniment d’aquest sistema de reg tradicional, que ve dissenyat des del 1654, que forma part del nostre patrimoni, història i paisatge. I que pot formar part també del nostre futur, un futur on càpiguen els cultius ecològics, que integren tots els ecosistemes i que no perjudiquen el medi ambient.
Eva Tudela Rojas, presidenta d’Acció Ecologista-Agró.
