He llegit amb fruïció l’article publicat el divendres 22 de maig, al LEVANTE, El Mercantil Valenciano, sobre els mitjans de comunicació en valencià.
Al meu parer, els autors, Francesc Martínez i José Ignacio Pastor, fan un repàs del mapa comunicatiu valencià amb solvència professional. No obstant l’excel·lent treball, gose comentar algun dels epígrafs, tot i advertir que no es tracta d’una crítica, sinó d’una aportació. Del decàleg que exposen els autors qüestione el punt 4. Aquest punt proposa un estímul econòmic als mitjans privats perquè incloguen el valencià en les seues emissions o publicacions, segons he entés. La meua pregunta és: ¿els valencians hem de pagar sempre si volem sobreviure sense renunciar a la cultura heretada? ¿La subvenció és l’únic argument que se’ns permet? ¿No seria més just esgrimir la llei com s’expressa en el 7? Finalment, matise l’adjectiu de fiasco en el tèrbol assumpte de la TDT. No va ser un fiasco: fou una voladura controlada contra la pedra angular que significa la supervivència d’una civilització: la nostra. I qui va accionar el mecanisme va ser el senyor González P. Seria convenient no oblidar-ho, perquè la memòria és l’única competència que ens pot retornar la dignitat.
En qualsevol cas, la meua humil i entusiasta enhorabona als autors de l’anàlisi i del diagnòstic.
Vicent Moreno Mira
València, 27 de maig –Dia de la Mare de Déu de Montserrat– del 2015
