Aquest darrer tipus d’incerteses fabricades són els protagonistes principals d’un dels llibres més importants de la història de la ciència publicats als darrers anys: Merchants of doubt, escrit per Erik M. Conway, especialista en la història de la NASA i Naomi Oreskes, actualment professora d’història de la ciència a Harvard. El llibre revela que la creació de dubtes ha estat practicada sistemàticament al llarg del segle XX per diferents grups amb poder econòmic, polític i mediàtic. L’exemple més conegut és la indústria del tabac que va iniciar als anys cinquanta del segle XX tot una sèrie de campanyes per combatre la relació entre càncer i tabac, una connexió demostrada per proves cada vegada més aclaparadores durant les dècades següents. Amb la col·laboració de periodistes, científics i polítics influents, la indústria del tabac nord-americana va desenvolupar una intensa i exitosa campanya per tal d’endarrerir l’aplicació de normes reguladores respecte a l’ús del tabac. Un directiu d’aquestes empreses tabaqueres va descriure molt bé l’objectiu d’aquestes campanyes: “El dubte és el nostre producte”.
Els judicis contra les tabaqueres dels anys noranta permeteren als historiadors disposar d’una gran quantitat de documents per tal d’estudiar els procediments de creació d’ignorància i la fabricació de controvèrsies a l’esfera pública. El llibre de Naomi Oreskes i Erik Conway, Merchants of doubts, revela que aquest tipus de pràctiques han estat comunes per part d’altres indústries i grups polítics conservadors per tal de modelar els debats públics respecte a molts temes de ciència, tecnologia i medicina. Així, ha estat possible crear dubtes (o exagerar les incerteses) respecte a les conclusions obtingudes per la comunitat científica dins de temes tan diversos com la destrucció de la capa d’ozó, els perills dels pesticides, el paper de l’energia nuclear, la utilitat dels escuts antimíssils o, més recentment, les causes i les conseqüències del canvi climàtic. El més sorprenent de l’estudi d’Oreskes i Conway és comprovar que les campanyes han estat moltes vegades aconsellades per un reduït grup de científics, gairebé els mateixos autors durant moltes dècades del segle XX, tot i que els temes tractats eren molt variats. Aquests científics empraven l’escepticisme organitzat de la ciència contra la mateixa ciència. Tanmateix, seria un error greu confondre aquestes conclusions amb teories de la conspiració o representacions simplistes en blanc i negre. Els lectors no trobaran cap suport per aquestes interpretacions al llibre d’Oreskes i Conway. Les seves conclusions estan sòlidament fonamentades amb dades, altres estudis crítics i fonts històriques de tot tipus. Ofereixen així una discussió enriquidora de diversos factors i actors per tal d’abastar un fenomen esmunyedís, amb conseqüències rellevants per la política científica i la comunicació de la ciència.
Tindrem l’oportunitat de conèixer els punts de vista d’Oreskes i Conway a una jornada organitzada per l’Institut d’Història de la Medicina i la Ciència “López Piñero” (IHMC) respecte al canvi climàtic, història i comunicació de la ciència. Aquesta jornada, que tindrà lloc el dia 16 de desembre, poc després de la cimera del canvi climàtic de París, començarà a les quatre de la vesprada amb la projecció del recent documental Merchants of doubt (2015), inspirat pel llibre abans esmentat d’Oreskes i Conway. Després podrem discutir aquestes qüestions amb investigadors que han estudiat les pràctiques de comunicació al cinema, premsa i televisió pel que fa al canvi climàtic durant les darreres dècades. Com indica Naomi Oreskes a un article recent, “jornades com aquesta han de permetre pensar millor les condicions necessàries per als debats oberts en matèria de ciència, tecnologia, medicina i societat”. Una vegada coneguda l’eficàcia de les pràctiques de creació d’ignorància, així com els mecanismes de generació de controvèrsies contra la ciència, cal reflexionar respecte a les condicions requerides per als debats democràtics en matèries científiques i tecnològiques, és a dir, al voltant de les deliberacions que han de servir per fonamentar decisions crucials per a les societats contemporànies, per exemple, pel que fa al canvi climàtic. Per a la creació d’aquestes condicions és evident que caldrà repensar el paper de la comunicació científica i de la reflexió històrica respecte als temes esmentats. Aquesta serà una de les qüestions centrals de les jornades del proper dia 16 de desembre a l’Institut d’Història de la Medicina i la Ciència de la Universitat de València.
