L’elevada utilització urbanística i l’ocupació intensiva de la franja costanera fins i tot en les muntanyes litorals, deixa fiascos mediambientals, socials i econòmics tals com el de la muntanya de Penya Roja a Pego (PSPV i Ciutadans de Pego) ocupant dos milions de metres quadrats, el cas no és únic ja que la depredació dels i les neocacics s’ha estès com un melanoma en la nostra naturalesa, envaint els sistemes muntanyencs més emblemàtics de la comarca com són la Serra de Bernia i el Montgó, mentre un interior despoblat i eminentment rural, fa que el desenvolupament sostenible de les muntanyes en La Marina Alta vinculada a la “planificació i gestió integrada dels recursos de la terra” siga una utopia i per descomptat no passa per crear una marca turística tal com Cims de la Marina amb la clara intenció de perjudicar a les àrees interiors i seguir ocupant immoralment superfícies de muntanyes litorals.
L’absència total de polítiques territorials d’àmbit comarcal o regional tendents a desenvolupaments racionals de l’ús del territori, han comportat una situació límit en relació amb els espais naturals i amb el medi ambient, la màxima contribució a la cruïlla de l’aigua en la Marina Alta és la creació de la Mancomunitat Calp (PP i Els Verds)-Murla (PP)-Vall de Laguar (PP) amb la finalitat d’explotar per sobre de les seues possibilitats l’aqüífer del Pou Llucifer i així seguir beneficiant a les zones costaneres, marginant a les àrees interiors. Polítiques que han deteriorat l’ecosistema muntanyenc litoral per un ús inadequat portant a la vora de l’extinció a nombroses espècies úniques en el món com la saladilla de Denia o de Les Rotes, la correhuela valenciana o la silene d’Ifac, aquesta última protegida per la Unió Europea que la considera en “Perill Crític”.
Observem indignats com una Aliança que persegueix objectius diferents al valor monetari, segueix sent utilitzat de pseudomarketing ecològic, la importància del problema mediambiental fa que la comunicació comercial no puga utilitzar el medi ambient de forma tan trivial com utilitza altres valors socials, ja que el pas del temps ens dóna la raó i es torna contra els quals menyspreen la nostra naturalesa.
Esperem mesures polítiques, socials i econòmiques que donen prioritat a la producció agrícola local per a alimentar a la població, promocionar el lliure accés a les llavors i fer de l’aigua i la llum un ben públic. El dret humà a l’aigua potable i al sanejament
exigeix que a tota persona se li garantisca un mínim indispensable d’aigua que cobrisca el factor de la disponibilitat (açò és, almenys, el consum, el sanejament, la bugada, la preparació d’aliments i la higiene personal i domèstica, i la prevenció de malalties), sense que es puga privar d’aquest mínim per la seua incapacitat de pagament dels costos del proveïment d’aigua i els seus serveis i instal·lacions.
Encara que partint que en la comarca de la Marina Alta el tripartit mariner PP, PSOE i Compromís i socis sense ideologia aparent conviuen i aproven els abusos del govern i la Troica, llei wert, llei gallardon, llei mordassa, modificació de l’Article 135 de la CE amb la intenció de pagar el deute abans de res, retallades en sanitat, educació, prospeccions petrolíferes en les nostres costes, a favor dels bancs, les seues operacions, desnonaments inclosos, és normal que no s’impliquen amb objectius tan necessaris per a la FAO tals com l’eradicació de la pobresa energètica, el dret a l’aigua potable i la Sobirania Alimentària entre uns altres.
Des d’EU-Marina Alta reconeixem el dret de la població a viure en un ambient sa i ecològicament equilibrat, que garantisca la sostenibilitat i el bon viure. Declarant d’interès públic la preservació de l’ambient, la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat, la prevenció del dany ambiental i la recuperació dels espais naturals degradats.
José Gálvez Martínez
Secretari Àrea d’Ecologia i Medi ambient EU-Marina Alta
