Sense rubor es pot afirmar que les labors associades al sector agrícola en la Marina Alta van proporcionar treball a multitud de persones, i el que és més important, aquesta riquesa es distribuïa entre molta gent ja que les explotacions eren minifundis en mans de centenars de petites agricultores. Les dificultats de les dones per a posseir terres cultivables és una mostra més de com el sistema capitalista i patriarcal les colpeja especialment.
La servitud de les Administracions Públiques en la nostra comarca des del franquisme en convivència amb la falsa democràcia impulsada pel tripartit mariner (PP, PSOE i Compromís) propiciant unes condicions comercials per a les agricultores (productores) inacceptables en una comarca autodenominada “desenvolupada i democràtica”, deixant lligades i ben lligades unes polítiques consumidores de sòl que beneficien només als lobbies del sector del monocultiu de la rajola, que van culminar amb LRAU i LUV fonamental perquè les promotores immobiliàries pogueren intensificar el ritme de producció d’habitatges, en massa ocasions en contra de la lliure elecció de les petites propietàries i de les majories socials de molts municipis.
L’aposta social, econòmica i mediambiental d’EUPV-Marina Alta a aconseguir la Sobirania Alimentària mai ha sigut tan necessària i justificada encara que les dades estadístiques siguen els més difícils de la nostra història hem de recordar que alternatives sempre les hi ha encara que el tripartit mariner en convivència amb el neocaciquisme instal·lat en les institucions dels nostres municipis les negue. Només el 27% del total del sòl és agrícola dels quals un 8,1% es dedica a la citricultura, un 9,3% a vinyers, oliveres i uns altres fruiteres i només el 0,12% a la producció d’hortalisses, la resta es reparteix en diferents cultius herbacis i altres activitats vinculades al sector (en aquestes dades no es diferencien les superfícies agrícoles abandonades, diferents estadístiques les situen entre un 5% i un 10% del total). El sector ramader és sí cap encara moltíssim més delicat ja que per cada habitant en la comarca li correspon 0,011 unitats ramaderes, és a dir una mica més d’una gallina per a cada 100 habitants.
L’alternativa està en les nostres mans i passsa per introduir un comerç agropecuari just, ja que els distribuïdors instal·lats en la nostra comarca sí gaudeixen d’excel·lent salut econòmica, protegir l’agricultura i el medi rural, reivindicar polítiques que retornen la dignitat a les agricultores, dotant al medi rural de relleu generacional, preparació professional feia un model Agroecológic, creació d’entitats associatives productora/consumidora, recuperació de sòl agrícola i llavors autòctones, entre unes altres.
José Gálvez Martínez.
Secretari Àrea d’Ecologia i Medi ambient EU-Marina Alta.
