|| 1. Topada hostil, lluita; estat d’oposició.
GUERRA f.: cast. guerra.
|| 1. Lluita a mà armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més Estats o de dos o més poders polítics
MATANÇA f.
|| 1. Acció de matar, sobretot la que es fa de molta gent o de molts d’animals;
El que estem vivint estos dies en Palestina, en el poc que queda d’ella en la franja de Gaza, un mini estat convertit en una ratonera, en un gueto, rodejant d’un mur de la vergonya, aïllat del món, no és un “conflicte”, terme que té una càrrega menor, no és una discussió entre iguals, entre veïns. No és una guerra, perquè una guerra es fa entre iguals o semblants, amb mitjans equiparables. No hi ha dos exercits, no hi ha dos estats com a tals. Hi un dels majors exèrcits del món, contra un poble mort de gana, bloquejat, i això, és una matança, una massacre , perquè no hi ha proporcionalitat. Un Estat i un exèrcit que bombardeja tot el territori, i desfà escoles, hospitals i mata homes, dones i xiquets, i un poble que es desangra mentre un grupet llança coets que no arriben mai a cap objectiu.
És la continuació d’un procés d’apropiació del territori palestí, de manera reiterada, que s’ha vingut practicant tant en els períodes de suposada pau com en el de suposada guerra amb els assentaments de colons, i amb el bloqueig comercial i sanitari que no ens mostren mai però evidencià la “flotilla”, rebuda amb tirs i assaltada per Israel, perquè no puga entrar en sòl de Gaza ni menjar, medicaments ni cap ajut vital bàsic; una pràctica d’aniquilació continuada.
Quan no hi han míssils palestins són continues les incursions israelianes en territori palestí, les humiliacions a la població, les detencions de menors…
I està clar que no és el primer cop que un poble ocupa el territori d’un altre, no és el primer cop que un poble aniquila a un altre, però en teoria teníem estaments internacionals per fer d’arbritre en estes ocasions. Us imagineu que per exemple els que es reivindicaren ara hereus, del poble fenici, grec, romà clàssic, visigot, hereus d’Al-Àndalus o Sefarad,o qui siga, reclamar als poders internacionals recuperar el seu territori històric, que se’ls donara perquè si una comunitat autonòmica dels actuals estats de Portugal o Espanya,posem per cas, La Rioja i compartir una part de la ciutat de Saragossa.
Que poc a poc anaren comprant pobles i comarques als seus propietaris, ()comprades, arravatades o venudes “gratis”) que al tindre una economia potent sustentada en multinacionals, anaren creant un exercit impressionant. Després, que per la política de fets consumats, anaren ocupant zona més despoblades, amb colònies i assentaments, i que quan te donares compte, ja tingueren la meitat de la península ocupada, i es començara un conflicte bèl·lic entre la part dels nous ocupants i els antics. Que les institucions internacionals reconegueren al nou estat, per exemple, dels nous visigots, com a Estat amic i soci preferencial, i a les organitzacions que reivindicaren l’antic estat Espanyol i /o de Portugal, com organitzacions terroristes. Que en 20 anys, relegaren a la població autòctona a la comunitat de Múrcia i un trocet de l’Algarve portuguès, i alçaren un mur per impedir el contacte i desplaçaren a la flota dels neovisigots davant el mar d’aquests territoris per evitar ajuda internacional.
I que cada dos per tres, bombardejaren Múrcia i l’Algarve en recerca de terroristes i mataren a milers de civils.
Veritat que sembla una barbaritat, un malson, una bestiesa, doncs, en una escala més menuda, és el que està passat allà.
I mentre, la comunitat internacional, calla i el silenci sempre és còmplice
Marcos Campoy
portaveu d’Iniciativa a Castelló- Coalició Compromís
