Que la Generalitat Valenciana està en ruïna és un fet sabut per tothom. Que la nostra taxa d’atur és gairebé d’un 30% també. Que la corrupció és l’antítesi de la democràcia i que molts càrrecs públics del Partit Popular en són una mostra inequívoca és públic i notori.
Davant d’aquesta situació d’incapacitat per a aconseguir un finançament just, reduir la desocupació i retrobar-se amb els votants, el Partit Popular (anti)valencià ha decidit el següent: potenciar al màxim l’odi a tot el que vinga del nord (Catalunya) i avalar i vendre com a la cosa millor del món tot allò que ens vinga de ponent (Madrid). Fins i tot la millor opció que planteja la ministra de Foment per al Corredor Mediterrani és eixa en la que Madrid és el seu eix “central”.
Per tant la valencianitat dels populars és fer tot el possible per evitar les relacions econòmiques entre les comunitats limítrofs valenciana i catalana. La bel·ligerància contra qualsevol tipus de relació entre els valencians i els catalans té el camí perfecte potenciant al màxim les relacions amb el centre de la península i alhora reduint a la mínima expressió l’ús de la llengua valenciana, definida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com la mateixa a Catalunya i a la Comunidad Valenciana.
De tot això es deriva un clar patriotisme espanyolista i, per tant, la necessitat del conflicte lingüístic permanent. Partint de la base que la hipoteca és al crèdit com el valencià és al català, el que els cal és generar, amb la major potencialitat possible, un antídot contra allò que és evident: la llengua és ús. La política que ens espera als valencians és sense cap dubte una contínua hostilitat contra el valencià per part de qui governa la nostra màxima institució i eixa serà la cortina de fum que utilitzaran per a amagar la seua absoluta incapacitat per a fer de la terra dels valencians un referent econòmic i cultural.
Carles Muñoz i Sòria
Portaveu Compromís per Mislata
