Al País Valencià, aquest curs escolar 2015-2016 s’ha iniciat un pla experimental en educació que ha estat en l’escolarització d’infants de dos anys en centres públics. El Govern valencià ho ha fet sense cap consens educatiu, no havent escoltat les raons pedagògiques dels qui acompanyem i estimem aquesta etapa educativa. Ens preguntem, on són els drets dels infants de dos anys? Per què trencar el primer cicle d’infantil? Com es viuen els primers passos socialitzadors i de seguretat personal en una escola gegant? I en uns espais no adaptats a les seues necessitats? Els professionals que els atenen tenen criteris pedagògics i experiència qualificada per dur endavant aquest pla experimental? Com viure experiències màgiques, com es viuen en algunes escoletes infantils, que no guarderies, en un espai tan impersonal? Com s’ha dissenyat un programa educatiu amb tants buits?
Als infants se’ls està utilitzant com a objectes a conciliar i no com a subjectes a conciliar. No volem una educació que entenga que els infants són objectes a guardar, sinó persones a educar. Com les polítiques educatives, sembla que desconeixen o deixen de banda la Convenció Universal dels Drets de l’Infant? El dret a una educació de qualitat. Dret a viure els temps de la infància en un món d’infants, i no d’adults… La infància és present i és futur. Alfredo Hoyuelos al seu article “Los tiempos de la infancia” ho explicita amb claredat. Per un instant posa’t en la pell i en l’essència d’un infant de dos anys, arrossegat a un macro espai impersonal, espentat per la mà d’adults que no els tenen en compte. Un espai atapeït de gent, d’adults i d’infants fins als dotze anys. Mai imaginaríem que infants de dos anys estigueren sotmesos a horaris, ritmes i cultura d’adults sense poder garantir les seues necessitats.
Sense haver finalitzat el curs escolar, ni haver fet una avaluació pública del pla experimental, el Govern valencià ja ha pres la decisió per al curs 2016-2017, d’obrir vint aules experimentals més en escoles dissenyades i pensades, en el seu dia, per a infants de sis a dotze anys. Un total de cinquanta-quatre espais (més). Quins criteris s’han tingut en compte per fer una valoració tan positiva?
Des de l’Associació de Mestres Grup de Treball per la Infància, pensem que l’única mirada (social) que s’ha tingut en compte per dur endavant el pla experimental, ha estat donar resposta a les famílies més desfavorides per escolaritzar els fills gratuïtament, sense valorar altres alternatives qualitatives per atendre el dret a l’educació gratuïta i de qualitat des dels zero anys en espais dissenyats per a aquesta etapa de la vida. Aquesta ajuda a les famílies no ha de suposar una mesura per treure els infants del seu entorn ni espai natural, com són les escoletes infantils i la família. Amb aquestes mesures que s’han pres, estem patint el desmantellament de l’educació infantil, forçant els processos naturals de la vida, devaluant la professió de mestres i menyspreant els equips pedagògics de professionals que vivim i estimem la infància. Volem compartir la Cita de l’observació general número dèneu de 2016 de l’article quaranta-nou de la Convenció Universal dels Drets de l’Infant: “Per aconseguir que la despesa pública contribuesca a la igualtat d’oportunitats, els Estats poden ser obligats a examinar i revisar les seues lleis, polítiques i programes (…) Això significa que els Estats no tenen cap marge discrecional sobre si els agradaria complir amb aquesta obligació”. És evident que hem de reflexionar i fer el canvi cap a la cultura d’infància. Els infants, una vegada més, tornen a ser els més perjudicats i objectes de les mancances polítiques i socials del món dels adults. És per això que diem L’EDUCACIÓ INFANTIL ESTÀ EN PERILL!
Amesti Educació, Associació de Mestres Grup de Treball per la Infància
