“Que allò no era conquerir,
sinó alterar i assolar la terra”
Oviedo
La roda depredadora de la història gira i gira, i després d’un llarg silenci aclaparat, esguitat de nomenaments públics, utilitzacions polítiques, recerca històrica i periodística i patiment i angoixa, molta angoixa; la Punta, i més concretament la ZAL, torna a sobrevolar la novetat pública valenciana. Abans de res deixar ben clar, que hi ha actors de molta envergadura que no han deixat mai de tenir en compte i consideració la desfeta de la Punta. Que no han caigut en la inèrcia del silenci, que mitjançant la lluita en defensa de l’horta i per tant, dels seus valedors, els seus habitants i treballadors, han col·locat la realització més visible del feixisme urbanístic a la ciutat de València, com un símbol de resistència i com un punt d’inflexió en el canvi de paradigma per un model més just, més social i més participat.
Com a exemple d’aquests lluitadors i lluitadores està Per l’Horta, un bon grapat de llauradors/es, un bon grapat d’associacions de veïnes i en general tot aquell moviment que cristal·litzà (i l’embranzida del qual ajuda a tombar l’anterior govern municipal) d’Horta és Futur. També, i evidentment en molta primera línia, estan les afectades per la ZAL, els habitants de les cases de reallotjament, aquells i aquelles que encara s’encaboten en conrear els pocs espais que queden d’horta en la pedania i les persones que habiten encara aquella vergonya deixada de la mà de l’ajuntament, sobrevivint, sense serveis, entre enderrocs, deixalles, vies del tren, depuradores, prostitució, marginació i autovies.
Però aquests no són els únics factors que han tingut sempre en consideració la desfeta de la Punta i la ZAL. Uns altres, menys carregats de valors populars i propositius, han continuat amb la seua estratègia cega i sense més sentit que la dominació i l’acumulació pròpia per la despossessió d’uns altres. Han continuat amb els seus propòsits de construcció i viabilitat de la Zona de Actividades Logisticas. Faig referència, explícitament, a l’Autoritat Portuària, al SEPES, i al Gobierno de España, que no han parat de maquinar en l’ombra per a continuar un procés detingut i declarat nul, per la falta d’un informe d’impacte ambiental i de costes. És a dir per un defecte de forma.
A calfar l’ambient vénen declaracions públiques de l’Autoritat Portuària i Delegació del Govern, pressions oligàrquiques i dades manipulades en reunions mig clandestines en el port, i el que fa encendre el llum d’alarma és cert canvi de to a l’ajuntament, i concretament en Ribó i Sandro, respecte al full de ruta i el compromís públic adquirit en campanya electoral respecte a la Punta i la ZAL. Comença el ball de declaracions i una certa pudor contemporitzadora envaeix l’ambient i presagia un pacte entre bambolines, d’esquena al poble i als afectats/des i amb una música tan pareguda a aquella que ha sonat per aquestes terres, que esgarrifa però que també fa treure les urpes. Tothom sap quina problemàtica envolta tota aquesta realitat social i qui és el verdader responsable d’aquesta situació. El port, valencians i valencianes, és un ens colonial i cal dir-ho ben fort. És un punt vital i geoestratègic que es posiciona per sobre del poble i la seua capacitat de decisió. És de titularitat del govern espanyol i europeu i la seua funcionalitat, per tant, està en mans d’un poder gens democràtic i oligàrquic (UE) i de cacics, golfos i delinqüents per altra banda (Reino de España)
El monstre és aquest i la seua envergadura atemoreix
Però en els poblats del sud estem escaldats de tanta agressió i pràcticament ja no ens esglaia res. Sabem que hi ha un pla dissenyat per a la banda sud de la ciutat (pot ser aquest pla no estiga presentat públicament però és una realitat històrica) que condemna aquest territori d’horta. La ZAL no és més que la infraestructura que donarà l’estocada final a l’Horta de Forn d’Alcedo i Castellar-Oliveral, com per altra banda ja va passar a la Fonteta. Sabem, i tan sols cal passejar per aquells indrets amb els ulls oberts per a assabentar-se, que si una part de la ZAL és fa, es legitimarà l’ampliació de la V-30 cap a l’horta de Castellar, es tornarà a plantejar amb el temps, el nou vial de trànsit pesat de la pista de Silla per l’Oliveral i el Brosquil cap al port i, en definitiva, abans o després estarem legitimant la desaparició d’aquests pobles com el que són: pobles d’horta.
Alertem públicament que sí a la ZAL es converteix en sí a condemnar la franja nord dels poblats del sud inclosa, evidentment la Punta i totes les hortes que han de tenir una especial protecció pel que representen per a la ciutat també. Alertem de la pudor que fa cert moviment que intuïm de protegir el nord municipal i les seues hortes amb els guanys de la desfeta del sud, i demanem al nostre ajuntament, valentia, transparència amb les negociacions amb el port i, sobretot, que es posicione amb el poble i no amb l’oligarquia. Sabem que ho té difícil i que, pràcticament, no està en les seues mans aturar aquest procés unilateralment. Però creiem que la valentia es demostra denunciant les imposicions dictades pels poders fàctics i donant suport a la lluita dels oprimits per aquests mateixos poders. El poble i la seua lluita intentarà aturar el port amb el suport de l’Ajuntament o sense ell, demanat un nou model de desenvolupament social, més participatiu, més just i més nostre.
Nosaltres com a poble ja estem mobilitzats i anem a més. Sabem que l’anterior ajuntament (PP) amb la seua lògica depredadora i feixistoide, perdudes les eleccions i un dia abans d’anar-se’n va tramitar un altra vegada la ZAL i, per tant, tot aquest territori torna a estar en la picota, sense legislació actual, susceptible d’un nou procés que ara sí que es preveu sense cap defecte de forma. Estem a l’aguait i estem preparant-nos per al combat, enllestint aliances, llepant-nos ferides que mai cicatritzen, recordant els nostres morts, aquells i aquelles que varen ser fulminats per atacs al cor i embòlies diagnosticades postmortem per l’exposició continuada a la pressió i a l’estrès posttraumàtic, per aquelles persones que no mereixien morir-se d’angoixa mirant impotents com es destruïa el seu món i el futur dels seus joves.
Que no ens parlen de diners ni d’inversions i més quan avui en dia encara no ens han pagat el que ens pertoca. Si la nostra societat camina cap a la destrucció del nostre territori, invariablement caminarà cap a la destrucció del nostre poble. I nosaltres som un fet indestriable, poble i territori, un fet orgànic, i per tant mantenir el nostre territori es converteix en salvaguardar el nostre poble, la seua essència i la forma peculiar d’entendre la vida. Això no vol dir que no estem disposats a transformar la nostra societat, millorant-nos, avançant cap a espais més amplis de llibertat i justícia social, al contrari, vol dir que aquests espais de llibertat i de justícia social tan sols arribaran a ser efectius si sorgeixen de l’harmonia entre el nostre territori i la nostra societat. Si sorgeixen d’un poble que no es nega a si mateix sinó que s’aventura en el manteniment d’unes arrels ben agarrades a la seua terra i es converteix, per tant, en un subjecte polític viu i combatiu, responsable i autoconscient lliure i autodeterminat.
NO A LA ZAL I VISCA LA TERRA.
sinó alterar i assolar la terra”
Oviedo
La roda depredadora de la història gira i gira, i després d’un llarg silenci aclaparat, esguitat de nomenaments públics, utilitzacions polítiques, recerca històrica i periodística i patiment i angoixa, molta angoixa; la Punta, i més concretament la ZAL, torna a sobrevolar la novetat pública valenciana. Abans de res deixar ben clar, que hi ha actors de molta envergadura que no han deixat mai de tenir en compte i consideració la desfeta de la Punta. Que no han caigut en la inèrcia del silenci, que mitjançant la lluita en defensa de l’horta i per tant, dels seus valedors, els seus habitants i treballadors, han col·locat la realització més visible del feixisme urbanístic a la ciutat de València, com un símbol de resistència i com un punt d’inflexió en el canvi de paradigma per un model més just, més social i més participat.
Com a exemple d’aquests lluitadors i lluitadores està Per l’Horta, un bon grapat de llauradors/es, un bon grapat d’associacions de veïnes i en general tot aquell moviment que cristal·litzà (i l’embranzida del qual ajuda a tombar l’anterior govern municipal) d’Horta és Futur. També, i evidentment en molta primera línia, estan les afectades per la ZAL, els habitants de les cases de reallotjament, aquells i aquelles que encara s’encaboten en conrear els pocs espais que queden d’horta en la pedania i les persones que habiten encara aquella vergonya deixada de la mà de l’ajuntament, sobrevivint, sense serveis, entre enderrocs, deixalles, vies del tren, depuradores, prostitució, marginació i autovies.
Però aquests no són els únics factors que han tingut sempre en consideració la desfeta de la Punta i la ZAL. Uns altres, menys carregats de valors populars i propositius, han continuat amb la seua estratègia cega i sense més sentit que la dominació i l’acumulació pròpia per la despossessió d’uns altres. Han continuat amb els seus propòsits de construcció i viabilitat de la Zona de Actividades Logisticas. Faig referència, explícitament, a l’Autoritat Portuària, al SEPES, i al Gobierno de España, que no han parat de maquinar en l’ombra per a continuar un procés detingut i declarat nul, per la falta d’un informe d’impacte ambiental i de costes. És a dir per un defecte de forma.
A calfar l’ambient vénen declaracions públiques de l’Autoritat Portuària i Delegació del Govern, pressions oligàrquiques i dades manipulades en reunions mig clandestines en el port, i el que fa encendre el llum d’alarma és cert canvi de to a l’ajuntament, i concretament en Ribó i Sandro, respecte al full de ruta i el compromís públic adquirit en campanya electoral respecte a la Punta i la ZAL. Comença el ball de declaracions i una certa pudor contemporitzadora envaeix l’ambient i presagia un pacte entre bambolines, d’esquena al poble i als afectats/des i amb una música tan pareguda a aquella que ha sonat per aquestes terres, que esgarrifa però que també fa treure les urpes. Tothom sap quina problemàtica envolta tota aquesta realitat social i qui és el verdader responsable d’aquesta situació. El port, valencians i valencianes, és un ens colonial i cal dir-ho ben fort. És un punt vital i geoestratègic que es posiciona per sobre del poble i la seua capacitat de decisió. És de titularitat del govern espanyol i europeu i la seua funcionalitat, per tant, està en mans d’un poder gens democràtic i oligàrquic (UE) i de cacics, golfos i delinqüents per altra banda (Reino de España)
El monstre és aquest i la seua envergadura atemoreix
Però en els poblats del sud estem escaldats de tanta agressió i pràcticament ja no ens esglaia res. Sabem que hi ha un pla dissenyat per a la banda sud de la ciutat (pot ser aquest pla no estiga presentat públicament però és una realitat històrica) que condemna aquest territori d’horta. La ZAL no és més que la infraestructura que donarà l’estocada final a l’Horta de Forn d’Alcedo i Castellar-Oliveral, com per altra banda ja va passar a la Fonteta. Sabem, i tan sols cal passejar per aquells indrets amb els ulls oberts per a assabentar-se, que si una part de la ZAL és fa, es legitimarà l’ampliació de la V-30 cap a l’horta de Castellar, es tornarà a plantejar amb el temps, el nou vial de trànsit pesat de la pista de Silla per l’Oliveral i el Brosquil cap al port i, en definitiva, abans o després estarem legitimant la desaparició d’aquests pobles com el que són: pobles d’horta.
Alertem públicament que sí a la ZAL es converteix en sí a condemnar la franja nord dels poblats del sud inclosa, evidentment la Punta i totes les hortes que han de tenir una especial protecció pel que representen per a la ciutat també. Alertem de la pudor que fa cert moviment que intuïm de protegir el nord municipal i les seues hortes amb els guanys de la desfeta del sud, i demanem al nostre ajuntament, valentia, transparència amb les negociacions amb el port i, sobretot, que es posicione amb el poble i no amb l’oligarquia. Sabem que ho té difícil i que, pràcticament, no està en les seues mans aturar aquest procés unilateralment. Però creiem que la valentia es demostra denunciant les imposicions dictades pels poders fàctics i donant suport a la lluita dels oprimits per aquests mateixos poders. El poble i la seua lluita intentarà aturar el port amb el suport de l’Ajuntament o sense ell, demanat un nou model de desenvolupament social, més participatiu, més just i més nostre.
Nosaltres com a poble ja estem mobilitzats i anem a més. Sabem que l’anterior ajuntament (PP) amb la seua lògica depredadora i feixistoide, perdudes les eleccions i un dia abans d’anar-se’n va tramitar un altra vegada la ZAL i, per tant, tot aquest territori torna a estar en la picota, sense legislació actual, susceptible d’un nou procés que ara sí que es preveu sense cap defecte de forma. Estem a l’aguait i estem preparant-nos per al combat, enllestint aliances, llepant-nos ferides que mai cicatritzen, recordant els nostres morts, aquells i aquelles que varen ser fulminats per atacs al cor i embòlies diagnosticades postmortem per l’exposició continuada a la pressió i a l’estrès posttraumàtic, per aquelles persones que no mereixien morir-se d’angoixa mirant impotents com es destruïa el seu món i el futur dels seus joves.
Que no ens parlen de diners ni d’inversions i més quan avui en dia encara no ens han pagat el que ens pertoca. Si la nostra societat camina cap a la destrucció del nostre territori, invariablement caminarà cap a la destrucció del nostre poble. I nosaltres som un fet indestriable, poble i territori, un fet orgànic, i per tant mantenir el nostre territori es converteix en salvaguardar el nostre poble, la seua essència i la forma peculiar d’entendre la vida. Això no vol dir que no estem disposats a transformar la nostra societat, millorant-nos, avançant cap a espais més amplis de llibertat i justícia social, al contrari, vol dir que aquests espais de llibertat i de justícia social tan sols arribaran a ser efectius si sorgeixen de l’harmonia entre el nostre territori i la nostra societat. Si sorgeixen d’un poble que no es nega a si mateix sinó que s’aventura en el manteniment d’unes arrels ben agarrades a la seua terra i es converteix, per tant, en un subjecte polític viu i combatiu, responsable i autoconscient lliure i autodeterminat.
NO A LA ZAL I VISCA LA TERRA.
Jordi Belver i Bayona
Membre de l’Associació d’Afectats/des per la ZAL La Unificadora.
