El 1985 va ser aprovada la LODE, amb la qual es van regular els concerts a les escoles privades per controlar les subvencions que rebien des de l’any 1970, però també per completar les necessitats d’una escola pública que havia de créixer per damunt de les possibilitats pressupostàries. Per tant, l’escola privada concertada que naix com un dèficit heretat del franquisme no ha de ser complementària de la pública, sinó transitòria fins que es cree una xarxa pública per a tot l’alumnat.
La situació inicial en què s’intenta fer una matriculació equilibrada, tanmateix, s’ha distorsionat. Per què el 90% dels alumnes immigrants i amb necessitats educatives especials són escolaritzats en centres públics? Per què la major part de les escoles concertades no són realment gratuïtes i s’hi crea un ensenyament segregador per a les elits? Per què a la ciutat de València, per exemple, hi ha un 51% d’escoles concertades i a les zones rurals no hi són? I, si parlem en clau valenciana, era realment necessari un concert progressiu del Batxillerat si no és un ensenyament obligatori? Per què la majoria de les escoles concertades no tenen línia en valencià?
Per què el professorat de la concertada no passa unes oposicions com els de la pública per garantir que realment reuneixen els mateixos requisits? No dubtem que entre el professorat de la concertada hi ha molts bons docents, però estan sotmesos a la patronal i pateixen extorsions i explotació. Tot plegat, aquestes preguntes respecte de la privada concertada tenen una resposta que s’adiu més a un negoci que no a un servei.
És cert que la Constitució espanyola reconeix la llibertat d’elegir l’educació religiosa, però en cap moment estableix que aquell adoctrinament s’ha de fer en una escola. Nosaltres optem perquè es faça als temples de cada religió.
Quan es parla de “llibertat d’ensenyament”, expressió pervertida per la dreta i de la qual el PP i Rajoy estan fent-ne bandera al País Valencià en plena campanya electoral, parlem que l’Administració ha de garantir, sobretot, el dret de cada família, a cada localitat i barri del País Valencià, a accedir a un centre d’ensenyament públic, laic i en valencià, que, com es sabut, són els que asseguren la igualtat d’oportunitat per a tothom i es regeixen per un principi de compensació i anivellament de les desigualtats socials. L’Administració ha de vetllar perquè l’ensenyament siga realment universal i gratuït i, per tant, la cosa pública ha de ser prioritària. Això, a hores d’ara, no és possible. Estem molt lluny, per exemple, d’un sistema tan lloat com el finlandès en què el 98% dels centres són públics. El Conseller ens tindrà al seu costat en tot allò que vaja en aquesta línia de política educativa i li recordem, passat un any del canvi de govern, que és hora de traure del calaix la Llei Valenciana d’Educació i proposar-la a discussió en la comunitat educativa valenciana.
Per què el professorat de la concertada no passa unes oposicions com els de la pública per garantir que realment reuneixen els mateixos requisits? No dubtem que entre el professorat de la concertada hi ha molts bons docents, però estan sotmesos a la patronal i pateixen extorsions i explotació. Tot plegat, aquestes preguntes respecte de la privada concertada tenen una resposta que s’adiu més a un negoci que no a un servei.
És cert que la Constitució espanyola reconeix la llibertat d’elegir l’educació religiosa, però en cap moment estableix que aquell adoctrinament s’ha de fer en una escola. Nosaltres optem perquè es faça als temples de cada religió.
Quan es parla de “llibertat d’ensenyament”, expressió pervertida per la dreta i de la qual el PP i Rajoy estan fent-ne bandera al País Valencià en plena campanya electoral, parlem que l’Administració ha de garantir, sobretot, el dret de cada família, a cada localitat i barri del País Valencià, a accedir a un centre d’ensenyament públic, laic i en valencià, que, com es sabut, són els que asseguren la igualtat d’oportunitat per a tothom i es regeixen per un principi de compensació i anivellament de les desigualtats socials. L’Administració ha de vetllar perquè l’ensenyament siga realment universal i gratuït i, per tant, la cosa pública ha de ser prioritària. Això, a hores d’ara, no és possible. Estem molt lluny, per exemple, d’un sistema tan lloat com el finlandès en què el 98% dels centres són públics. El Conseller ens tindrà al seu costat en tot allò que vaja en aquesta línia de política educativa i li recordem, passat un any del canvi de govern, que és hora de traure del calaix la Llei Valenciana d’Educació i proposar-la a discussió en la comunitat educativa valenciana.
Josep Barberà
President d’Esquerra Republicana del País Valencià
