És per això que lamente el tancament de Canal 9 però d’altra banda ho considere inevitable, ens estava costant un ull de la cara i no servia per al propòsit per al qual va ser creat, ni promocionava la nostra llengua ni ens oferia continguts de qualitat, era una televisió al servei del poder d’allò més avorrida i casposa. En canvi, TV3 i especialment el C33 m’encantava, era al meu parer com a ciutadana de peu, quan podia veure-la, la millor televisió d’Espanya, i dic Espanya amb tota la intenció perquè Catalunya és Espanya.
Càstig de Déu? No, de cap manera, els valencians no ens mereixíem el tancament de cap televisió, ni la catalana ni la valenciana, són els corruptes polítics que ens han governat aquesta última dècada, tant valencians com catalans, els únics responsables. Nosaltres som víctimes de la seua irracionalitat i ànsies de poder, de la seua pronunciada falta de capacitat per posar-se d’acord en un marc bàsic de llibertat informativa i substituir-ho per l’adoctrinament identitari i partidista.
Lleig amb interès i fins i tot admiració l’article “Por qué habría que cerrar todas las televisiones públicas” de Juan Ramón Rallo. Els seus arguments són consistents, quasi incontestables, encara que portats a l’extrem servirien per a tancar també l’educació i la sanitat públiques. Oblida aquest punt de vista que molts ciutadans no tenen un nivell de renda suficient com per a realitzar una demanda real efectiva en el mercat audiovisual, i no obstant això tenen el dret a rebre informació i cultura en la nostra llengua. Com tot en aquesta vida, res és blanc ni negre, sinó una qüestió de graus.
Crec que una vegada complit el termini legal de tres anys amb un pressupost raonable, que podria començar en 30 milions per acabar arribant als 50 quan la situació econòmica millore, es podria crear una nova televisió valenciana plural i de qualitat. Això sempre que els valencians siguem capaços de mirar més al futur que al passat, perquè si es vol crear una televisió com a arma llancívola contra els qui van manipular i van tancar RTVV o per tornar a servir-se d’ella electoralment, mai tindrem la televisió que ens mereixem.
Perquè una televisió valenciana tinga futur, ha d’aconseguir-se el consens de tots els grups polítics que representen als valencians, i això inclou sens dubte al Partit Popular, que per fer- ho malament en el passat, molt malament, rematadament mal, no implica que ho haja de fer malament també en el futur. Potser peque de confiada però sense confiança no és possible afrontar un futur il·lusionant.
La televisió valenciana del futur hauria d’estar dirigida, no pel partit del govern de torn o coalició que el substituïsca, sinó per un consell gestor professional en el qual estigueren representades de forma paritària totes les opcions polítiques de l’arc parlamentari valencià. I
deuria, per llei, impedir que s’emeteren opinions partidistes en la informació de producció pròpia, és a dir per part del personal de la casa, tant a favor com en contra, ni alabances bavoses ni crítiques furibundes. Que eixa labor, la d’opinar políticament, la realitzen els invitats o tertulians, i que els conflictes, inevitables, es resolguen amb generositat i racionalitat professional.
I qui podria liderar el procés de creació de la nova televisió valenciana? Òbviament, els qui volem introduir el sentit comú i la racionalitat com a eixos vertebradors de la nova política, i molt especialment la nostra candidata a la presidència de la Generalitat Valenciana, Carolina Punset. No sols per ser una experta en el camp audiovisual, no sols pel seu caràcter centrat i conciliador, no sols per la seua capacitat de comunicació i innovadores idees en matèria educativa, sinó perquè les alternatives són terribles.
Vostès s’imaginen Mònica Oltra o Ma José Catalá dirigint la nova televisió valenciana? Tornaria a semblar-se més a un esquadró de combat de les forces especials a punt de llançar- se sobre l’enemic que a la televisió moderada, serena i neutral de tots els valencians.
