És millor, per tant, que això no succeïsca (…) És preferible ser un moviment xicotet per tal que conserve l’esperança.
Frederica Montseny
Sembla que la contradicció principal d’aleshores (lluita antifeixista) i la secundària (procés revolucionari) es reprodueix en aquest moment i al nostre país, en la contradicció principal ara mateix (ruptura amb Espanya) i la secundària (lluita revolucionaria). El paral·lelisme entre els moments històrics, malgrat les distàncies, és aclaridor. Ni la revolució era possible més enllà del 37, ni és possible ara mateix en qualsevol territori de la nostra nació. No fer cas a aquest exemple ens pot condemnar a mig segle més de dominació.
El moment històric és el que és i no per més ideologització de la pràctica política s’estarà en disposició de superar les contradiccions del moment. Ans el contrari. S’enfonsarem en aquestes fins desaparèixer com opció política per al nostre poble, marginant la nostra lluita un parell de dècades més.
L’obligació de les classes populars mitjançant les seues organitzacions de classe (La CUP per exemple) no és altra que assumir la tasca fonamental de dinamitzar el moviment nacional d’alliberament, o bé, si no té prou forces, incidir al màxim en el seu desenvolupament, combatent els reflexos burgesos que s’expressen en aquest.
I això tan sols es pot fer participant d’ell. Per tant cal desmuntar cert argumentari tendenciós, sectari i idealista utilitzat per aquells i aquelles que parlen de revolució sense preocupar-se de constituir el moviment popular i el marc social i polític que ha de materialitzar-la lluitant per clarificar una sèrie de punts:
2-Aquesta situació, l’acord polític, col·loca l’apoderament de les classes populars com un fet cabdal i fonamental, tant en la confrontació amb l’estat espanyol, com en la lluita per les noves estructures de la República Catalana Independent.
3-Les classes populars i la CUP, en aquest procés, som imprescindibles i així hem de fer-ho valer. Controlant amb força a l’anomenada burgesia nacional i teixint una aliança tàctica conjuntural i temporal amb ells.
4- La realització d’aquest acord polític, ha de reactivar el procés independentista, ara en Stanby, si el que volem és aprofundir l’escletxa oberta en les estructures polítiques de l’estat espanyol i en els mecanismes de poder de l’oligarquia capitalista sempre unionista.
5- Hui, el que cal és continuar amb el procés d’apoderament al carrer i a les institucions, arrossegant el màxim nombre de gent d’altres sectors socials cap a la confrontació amb l’estat espanyol i cap a la contradicció entre dues institucions que s’oposen i que, inevitablement, han de negar-se.
6- La confrontació entre estat imperialista i dominador i estructures pròpies, autònomes i lliures és, ja de per sí, un agreujament important i un avanç social de l’alliberament nacional i de les llibertats de les classes populars, per tant, cal apostar per ell posant totes les nostres habilitats i explorant aquesta via fins les darreres contradiccions
7-Hem de mostrar el nostre disgust per la paralització d’aquesta via, lamentant la falta de lideratge dels representats polítics de la CUP (i de les altres forces independentistes) així com la mancança estructural d’una organització independentista que a hores d’ara no té cap estratègia ni pla independentista. I que, ara com ara, encara està improvisant i patint els fets consumats d’una minoria falsament radical i falsament avantguardista, que ha situat el procés popular ascendent, de fa uns mesos, en una situació de debilitat que va ser aprofitada per recentralitzar la qüestió territorial de l’estat, reconstruint les seues estructures de fagocitació política i col·locant la proposta rupturista per sota de la proposta reformista.
8-Cal dir-ho ben fort, que dintre de tota aquesta situació la figura de Mas ha sigut utilitzada, per uns i altres, com a àncora del procés. Ressituant aquesta lamentable figura política en el centre del debat i convertint-lo en tabla de salvació dels sectors que s’oposaven al camí independentista engegat pel poble per motius, el d’aquests sectors, partidistes o de concepció dirigista i elitista.
9-Per això el que es va discutir a Sabadell, malgrat que alguns prefereixen el qui abans del que, no és Mas sí o Mas no. Si no si aguditzem i agreugem les contradiccions creades pel moviment popular independentista en els darrers anys, espentant-lo cap a la ruptura institucional i la desobediència; o si per contra, si aturem aquest procés popular i caminem cap a un escenari de divisió d’aquestes voluntats independentistes, presentant-se davant de la contraofensiva unionista febles i marginats.
10-Hem de seguir caminant i construint elements d’independència que afavorisquen la participació popular en la constitució de la República Catalana Independent I viure aquest moment des de dins i sense renunciar a treballar pel socialisme, el feminisme i l’alliberament dels Països Catalans amb el nostre poble.
Jordi Belver
Poble Lliure
