Operació Panzer és el nom que rep una operació de la guàrdia civil que va acabar amb la detenció, l’any 2005, al País Valencià, d’un perillós grup de nazis que posseïen propaganda nazi de tot tipus i armes il·legals (des de punyals i espases fins a un bazuca). Les escoltes telefòniques demanades per la guàrdia civil durant el període d’investigació, efectuades amb l’autorització del jutge d’instrucció, permetien, a més a més, constatar com els nazis planejaven actes violents.
Se suposa i s’espera que, si un grup nazi és detingut amb possessió d’armes il·legals i de propaganda que demostra la seua adscripció a una ideologia d’odi (la història és prou explícita i clara sobre què és i què pretén el nazisme), i, a més, se’l grava parlant de realitzar accions violentes, i, a sobre, un d’ells (Pedro Cuevas) té antecedents per homicidi, si passa tot això, deia, se suposa i s’espera que, en una democràcia, els integrants d’aquest grup foren condemnats.
Però no va ser així: som a l’Estat espanyol, i un jutge va anul·lar les escoltes i, tot i l’evidència de la propaganda i de les armes, els va absoldre, contra l’opinió de la fiscalia (!) i de l’acusació popular formada per diverses organitzacions (Acció Cultural, Movimiento contra la Intolerancia, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida, Ca Revolta i Jarit). És revelador que el mateix jutge, de nom José Manuel Mejía Carmona, haguera ja protagonitzat un episodi semblant, absolent anteriorment un altre perillós grup nazi en el judici a l’Operació Armageddon.
Però això no és tot: fa uns dies, el mateix tribunal acorda tornar a Pedro Cuevas la propaganda nazi i les armes que li havien estat confiscades arran de la seua detenció.
Els fets són greus. Molt greus. I més encara si tenim en compte el context actual: quan en tot Europa i en tot el món hi ha cada vegada més preocupació davant els crims d’odi, quan els estats discuteixen sobre l’elaboració de llistes de criminals amb antecedents de violència per tal de controlar-los, sobre la restricció de l’accés a les armes i sobre la persecució i la condemna de les ideologies d’odi, l’Estat espanyol camina exactament en la direcció contrària, transmetent als criminals un missatge d’impunitat que pot resultar molt car. O és que caldrà esperar un incident mortal perquè institucions, polítics i jutges se’n lamenten públicament i hipòcritament?
Perquè és realment greu i preocupant que a l’Estat espanyol els partits polítics no mostren cap interès per fer de la lluita contra els crims d’odi una prioritat absoluta, i per traduir aquest compromís en accions concretes, com ara reformes legislatives i actuacions polítiques que envien missatges clars a la ciutadania. I aquesta és una responsabilitat compartida per tots els partits. Tots.
¿Com és possible que ningú no pose damunt de la taula, com un dels compromisos ineludibles que haurà d’aprovar el nou Congrés espanyol, una llei contra els crims d’odi, que incloga la prohibició de la possessió i exhibició de propaganda nazi i d’armes (i més encara si són il·legals!)? És que no veuen què passa a tot Europa i el món?
¿Com és possible que l’actual equip de govern de l’Ajuntament de València no s’haja molestat ni a respondre la petició de dedicar un carrer a Guillem Agulló i a les víctimes d’odi, més enllà d’enviar una carta burocràtica de tres línies que informen de l’obertura d’un expedient administratiu? Com es pot tenir tal manca de sensibilitat? ¿No els diu res que la proposta haja estat presentada conjuntament per Acció Cultural del País Valencià, el Movimiento contra la Intolerancia, la Comunitat Israelita de València, el Centre Cultural Islàmic, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, la Federació d’Associacions Gitanes, el grup Ververipen Rroms per la Diversitat i el col·lectiu Lambda? ¿¿No són capaços de veure que si col·lectius tan diversos ens unim i fem una proposta conjunta és perquè entenem que el tema és greu, i que urgeix una resposta institucional? No poden entendre que no parlem només de memòria, sinó de delictes d’odi, intolerància i violència feixista, que ens condicionen present i futur? ¿No veuen que són assumptes davant els quals les institucions tenen l’obligació de donar una resposta avui i ara?
Sembla que, a l’Estat espanyol i a la ciutat de València, no és una prioritat política la lluita contra els crims d’odi, mitjançant reformes legislatives i accions institucionals destinades a crear consciència. Com si tot el que està passant a Europa i al món no fos suficient per a entendre la gravetat de no actuar, i de no fer-ho ara. Les associacions ho hem entès, i per això ens hem unit en defensa de la democràcia i contra els crims d’odi. Ens hi juguem molt, el futur, tot i que els nostres polítics encara no sembla que ho hagen entès.
Toni Gisbert,
secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i portaveu de l’acusació popular en el cas Operació Panzer
