Les consultes tornaran a posar-se en marxa i a ple rendiment, el telèfon de cita prèvia de nou serà inaccessible, les llistes d’espera, les urgències col·lapsades, els plans de xoc, peonades… tot a la normalitat.
S’ha acabat la pau de l’agost. Allò que vas al metge i no saps qui t’agafarà, la sensació de buidor (ni malalts ni sanitaris) no tornarà fins l’any vinent. De sanitaris no n’hi hauran molts més però de malalts segur que augmentaran. Trobar tanta gent als passadissos ens tornarà a recordar allò de “mal de molts…” Els pacients molt pacients tornarem a suportar la falta personal de totes les categories, però en totes, totes.
Per trobar a faltar, tornant a la normalitat, manca fins i tot la direcció. Sabem que la directora va dimitir per qüestions personals però, a hores d’ara encara no hi ha substitut/a i van uns quants mesos. No han tingut temps o no n’han trobat cap adient? Fixeu-vos estimats lectors que fins i tot és difícil trobar una persona que es vullga fer càrrec de la direcció d’aquest hospital. O de nomenar-la, ves a saber, perquè de noticies no n’hi ha cap. Ens preguntem, ignorants de nosaltres, quina dimensió té aquest embolat.
Per una altra part s’ataüllen algunes obres, reformes menors i alguns canvis d’uniformes, rentades de cara que pot ser vullguen vendre’ns com a inversions i no són més que una justificació al no fer res. Despeses que tapen algun foradet però que no afronten el mal general que tenim i que sembla endèmic.
Hem passat la temporada estival de mala manera retallant en contractacions i ens veurem amb tot l’acumulat pendent. Han retallat en substitucions i ara hauran d’obrir la mànega per tapar tot l’endarrerit: sí és que hi ha diners!
Per acabar d’adobar-ho la lideressa PPera ha dit que si els diputats valencians donen suport a Rajoy hi haurà un millor finançament. Cadascú que traga les seues conclusions.
S. Fabregat, Associació de Veïns Migjorn
