L’última vegada que el sector de la Llobella va estar realment en perill va ser en febrer del 2005. En aquell moment, l’amenaça era d’executar més de 200 vivendes en una zona única en tot el litoral valencià que abraça més de 400.000 m2, l’últim tram de costa verge en 30 quilòmetres entre Moraira i Altea. La Llobella, i quan parlem d’ella parlem de molt més que la preciosa cala, a més de ser patrimoni natural, és un paisatge gairebé únic en el litoral de la Marina Alta que contrasta amb la massiva urbanització de la resta de la costa, repleta d’habitatges unifamiliars i zones residencials i comercials. En aquell moment, com sempre ho hem fet, les dones i els homes de Compromís, en aquell moment del BLOC, ens vàrem posicionar totalment a favor del màxim grau de protecció. No debades era l’última oportunitat de mantindre una fita geogràfica i una de les unitats paisatgístiques més característiques del litoral benissenc i de tota la marina. Eren els temps de la perversa LRAU (Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística) que avantposava els interessos dels grans promotors abans que els dels mateixos propietaris dels terrenys afectats per PAIS (Programes d’Actuació Integrada) que eixien com els bolets dels plujosos hiverns. Recordem que, en aquells temps, fins i tot el Parlament Europeu va enviar a l’estat espanyol una delegació d’autoritats comunitàries, ja que estaven sota sospita les polítiques urbanístiques de la Generalitat Valenciana, aquesta delegació d’eurodiputats va examinar moltes irregularitats urbanístiques denunciades, un bon grapat de Benissa. De fet, alguns eurodiputats van visitar el nostre poble l’any 2007 per les denúncies que rebia la Unió Europea en relació a l’urbanisme que es feia a Benissa i la contínua violació dels drets dels propietaris i del medi ambient. Perquè ens fem una idea, també en criteris econòmics, va coincidir amb l’esclat de la bombolla immobiliària i començament de la crisi econòmica que encara hui en dia patim.
Com déiem, a l’hivern del 2005, nosaltres ja plantejàvem aquesta proposta en el Ple de l’Ajuntament de Benissa:
Que l’Ajuntament de Benissa prenga consciència de la transcendència que té aquest espai de la Llobella en el marc del paisatge litoral de Benissa i en la condició de darrera oportunitat de canviar els errors acumulats en el desenvolupament urbà de tota l’àrea costanera.
Que no s’aprove cap de les alternatives presentades i que s’òbriga un debat públic dins del marc de l’Agenda Local 21 on es definisca el que volem els benissers per al paratge de la Llobella que permeta el·laborar, d’iniciativa pública, un programa d’ordenació urbanística i mediambiental i d’espais públics naturals vinculats amb l’Avinguda de la Marina, amb la mar i amb les zones verdes reflectides al Pla General d’Ordenació, tot conservant la singularitat geogràfica i paisatgística d’aquest lloc.
Molts anys després, a la primavera del 2017, les dones i homes de COMPROMÍS continuem defensant el mateix que el 2005. Ara, amb més força i més presència numèrica a l’Ajuntament, en el govern i gestionant les regidories més potents del consistori benisser, no ens hem mogut ni un pam. Continuem apostant pel màxim grau de protecció d’un paratge com la Llobella amb un valor turístic, paisatgístic, ecològic, sentimental i patrimonial incalculable que no està en absolut renyit amb què una xicoteta part ben allunyada de la costa i al costat de la carretera Calp-Moraira puga albergar una extensió de l’Ajuntament i l’OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà), una reguarda de la Policia Local, un xicotet Centre de Salut i alguns serveis puntuals (hotels rurals amb encant, càmping o restaurants) envoltats d’una zona verda potent, ben cuidada, accessible per a tota la gent, on es puja passejar i dinar a l’ombra i la frescor dels pins per a acabar amb un merescut bany a la cala de la Llobella.
És més, en la nostra al·legació al PATIVEL (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral Valencià), defensem la inclusió dels tossals i pinades del Cantalar i de l’Asprar, a primera línia de costa, per a alliberar encara més de possibles atemptats ecològics la nostra costa, així com assegurar la connexió amb la zona verda del Magraner per a poder, així, establir corredors ecològics i per a vianants des d’aquell espai municipal d’esbarjo fins a la mateixa mar. Tot garantint també, com a sòl dotacional, els drets dels propietaris.
A diferència dels anys a què féiem referència al principi de l’escrit, ara, afortunadament per a totes i tots, tenim una Generalitat que no està investigada per molts delictes -hui parlem només dels urbanístics, però que van lligats a la corrupció instal·lada dins del govern valencià i molts Ajuntaments governats pel PP d’aquells moments, amb l’enriquiment il·lícit de molts i fins i tot el finançament il·legal del Partit Popular. Una Generalitat que, mitjançant la Conselleria pertinent, és la responsable d’aprovar o no el futur Pla General Estructural de Benissa, que acaba de començar el seu procés de redacció amb els primers tràmits, ja que és qui té les matèries d’Urbanisme i d’Ordenació del Territori. Una Generalitat, l’actual, que ara intenta per tots els mitjans arreglar, en la mesura del possible, algunes situacions que són ja irreversibles: la desastrosa gestió del PP de Fabra, Camps, Olivas i Zaplana en tantes i tantes matèries i també en la urbanística.
Afortunadament, tenim Compromís al govern de l’Ajuntament de Benissa i al de la Generalitat, cosa que és garantia del treball ben fet en tots els aspectes i àmbits -també en l’urbanístic i medi ambiental. I és que, mentre ells tenen als quatre genets de l’apocalipsi que hem citat abans, o Isabel Bonig, César Sánchez i Pepe Ciscar, nosaltres tenim Mònica Oltra, Rafa Climent, Joan Baldoví, Mireia Mollà o Vicent Marzà, per citar-ne uns altres a l’atzar. Com podeu veure, el bot d’un llistat de noms a altres és qualitatiu i garantia de treball ben fet i, sobretot, de mans netes i lliures de corrupció.
