Un 12 d’abril de fa 85 anys els partits republicans van guanyar les eleccions municipals a les principals ciutats espanyoles. A les 10:30 del 13 d’abril, el president del Consell de Ministres Juan Bautista Aznar-Cabañas (oncle-avi de José María Aznar) entrava al Palau d’Orient de Madrid per celebrar el Consell de Ministres i preguntat pels periodistes sobre si hi hauria crisi de govern va contestar: “Que si hi haurà crisi? Què més crisi desitgen vostès que la d’un país que se’n va a dormir monàrquic i es desperta republicà? “. En aquella reunió alguns ministres plantejaven constituir un govern de força, implantar la censura i resistir. Altres ministres, però, pensaven que tot estava perdut, i encapçalats per Romanones proposen a Alcalá-Zamora crear un govern de transició o l’abdicació del rei en el príncep d’Astúries. No obstant això, Alcalá Zamora exigeix la sortida del país del rei abans que acabi el dia. El monarca va marxar cap a l’exili la nit del mateix 14 d’abril de 1931, encara que abans ja hi havia hagut 3 ciutats que havien proclamat la República: Sahagún (Lleó), Éibar (Guipúscoa) i Jaca (Osca). A aquestes se’ls concediria posteriorment el títol de Il·lustríssimes Ciutats.
A les 6:30 del matí del 14 d’abril s’hissava la bandera tricolor a Eibar. A la tarda li van seguir les principals capitals espanyoles, incloent València, Barcelona i Madrid.
És digne de destacar que la Segona República va venir després d’unes eleccions municipals i no després d’unes eleccions generals, el que ens ha de fer recordar la importància del municipalisme a Espanya. Els municipis i les ciutats de l’Estat tenen unes característiques que no tenen els municipis en altres països del món. Precisament les característiques de la història dels pobles d’Espanya va fer que al llarg de molts segles els pobles i ciutats s’anessin constituint com places fortes, amb personalitat pròpia, amb molt poder polític. I han estat precisament els pobles i les ciutats els que al llarg de la història s’han aixecat també contra l’absolutisme. Quan Espanya ha estat morta políticament, la vida política dels pobles ha estat molt intensa. Quan ha estat governada per polítics i reis absolutistes, reaccionaris o incompetents, han estat les ciutats i els pobles els que s’han rebel·lat.
Aquest 14 d’abril commemorem el 85 aniversari de la II República Espanyola enmig d’una situació política que suposa un canvi important respecte a la passada legislatura, on el Partit Popular gaudia de majoria absoluta i on tenia a les mans la major part del poder local . Enmig d’una situació d’emergència social sense precedents, en plena crisi per a la formació del Govern de l’Estat, amb una crisi econòmica que amenaça amb aprofundir encara més, davant la deriva totalitària de l’Estat (materialitzada en la Llei Mordassa i les nombroses detencions polítiques ) i davant la inevitable ruptura de la Unió Europea, torna a convertir-se en un element clau el poder local. La qüestió és, fins a quin punt estarà disposat el poder de les principals ciutats espanyoles d’impulsar un procés constituent? ¿Seran els anomenats “govern del canvi” governs de canvi real o simplement “governs del recanvi”?
Allà per 2007 vaig tenir l’oportunitat d’acudir al Congrés dels Diputats al costat dels alcaldes i alcaldesses d’onze ajuntaments andalusos que van presentar al Parlament Andalús una moció per sol·licitar l’obertura d’un procés constituent que permetés la instauració d’una República a Espanya. Es constituïa llavors la “Xarxa de Municipis per la Tercera República”. A aquests ajuntaments se’ls van adherint des de llavors molts altres fins a arribar a hores d’ara al mig centenar. Un dels últims el de Paterna, on a més d’aconseguir hissar la bandera republicana al poble li hem donat a una plaça el nom de “Plaça de la República”. El que era impensable fa tot just 3 anys avui es va obrint pas en innombrables ciutats i pobles. Cal tenir molt en compte aquella iniciativa municipalista i republicana impulsada fa uns anys que avui comença a prendre força amb cada vegada més municipis i ciutats que aposten obertament per la proclamació de la República.
La veritat és que només des d’una ruptura amb el sistema actual pot haver-hi una sortida real, una sortida social a la crisi que doni resposta a les necessitats de les milions de persones que pateixen directament les conseqüències, Per això des del PCPV vam plantejar la necessitat de aconseguir una resposta des de la màxima unitat de les forces socials, polítiques, sindicals i ciutadanes que plantegem la necessitat de superar l’esgotat i corcat règim del 78, com a pas imprescindible per construir un nou model d’Estat i de societat, més just, igualitari, democràtic i social. El que oferim és respondre a aquest procés de regressió social amb una alternativa constituent republicana.
Fa 85 anys els homes i les dones d’aquest país van decidir que per progressar, resultava imprescindible alliberar-se del llast corrupte de la monarquia borbònica i del sistema polític muntat sobre ella. Per això estem convençuts que la República torna a ser la resposta en positiu, la resposta il·lusionant, la manera democràtica de constitucionalitzar la justícia social i el repartiment equitatiu de la riquesa. La República ha de ser la solució a la desocupació, als desnonaments i al domini de la banca sense escrúpols entre altres qüestions que avui angoixen milions de persones.
A les 6:30 del matí del 14 d’abril s’hissava la bandera tricolor a Eibar. A la tarda li van seguir les principals capitals espanyoles, incloent València, Barcelona i Madrid.
És digne de destacar que la Segona República va venir després d’unes eleccions municipals i no després d’unes eleccions generals, el que ens ha de fer recordar la importància del municipalisme a Espanya. Els municipis i les ciutats de l’Estat tenen unes característiques que no tenen els municipis en altres països del món. Precisament les característiques de la història dels pobles d’Espanya va fer que al llarg de molts segles els pobles i ciutats s’anessin constituint com places fortes, amb personalitat pròpia, amb molt poder polític. I han estat precisament els pobles i les ciutats els que al llarg de la història s’han aixecat també contra l’absolutisme. Quan Espanya ha estat morta políticament, la vida política dels pobles ha estat molt intensa. Quan ha estat governada per polítics i reis absolutistes, reaccionaris o incompetents, han estat les ciutats i els pobles els que s’han rebel·lat.
Aquest 14 d’abril commemorem el 85 aniversari de la II República Espanyola enmig d’una situació política que suposa un canvi important respecte a la passada legislatura, on el Partit Popular gaudia de majoria absoluta i on tenia a les mans la major part del poder local . Enmig d’una situació d’emergència social sense precedents, en plena crisi per a la formació del Govern de l’Estat, amb una crisi econòmica que amenaça amb aprofundir encara més, davant la deriva totalitària de l’Estat (materialitzada en la Llei Mordassa i les nombroses detencions polítiques ) i davant la inevitable ruptura de la Unió Europea, torna a convertir-se en un element clau el poder local. La qüestió és, fins a quin punt estarà disposat el poder de les principals ciutats espanyoles d’impulsar un procés constituent? ¿Seran els anomenats “govern del canvi” governs de canvi real o simplement “governs del recanvi”?
Allà per 2007 vaig tenir l’oportunitat d’acudir al Congrés dels Diputats al costat dels alcaldes i alcaldesses d’onze ajuntaments andalusos que van presentar al Parlament Andalús una moció per sol·licitar l’obertura d’un procés constituent que permetés la instauració d’una República a Espanya. Es constituïa llavors la “Xarxa de Municipis per la Tercera República”. A aquests ajuntaments se’ls van adherint des de llavors molts altres fins a arribar a hores d’ara al mig centenar. Un dels últims el de Paterna, on a més d’aconseguir hissar la bandera republicana al poble li hem donat a una plaça el nom de “Plaça de la República”. El que era impensable fa tot just 3 anys avui es va obrint pas en innombrables ciutats i pobles. Cal tenir molt en compte aquella iniciativa municipalista i republicana impulsada fa uns anys que avui comença a prendre força amb cada vegada més municipis i ciutats que aposten obertament per la proclamació de la República.
La veritat és que només des d’una ruptura amb el sistema actual pot haver-hi una sortida real, una sortida social a la crisi que doni resposta a les necessitats de les milions de persones que pateixen directament les conseqüències, Per això des del PCPV vam plantejar la necessitat de aconseguir una resposta des de la màxima unitat de les forces socials, polítiques, sindicals i ciutadanes que plantegem la necessitat de superar l’esgotat i corcat règim del 78, com a pas imprescindible per construir un nou model d’Estat i de societat, més just, igualitari, democràtic i social. El que oferim és respondre a aquest procés de regressió social amb una alternativa constituent republicana.
Fa 85 anys els homes i les dones d’aquest país van decidir que per progressar, resultava imprescindible alliberar-se del llast corrupte de la monarquia borbònica i del sistema polític muntat sobre ella. Per això estem convençuts que la República torna a ser la resposta en positiu, la resposta il·lusionant, la manera democràtica de constitucionalitzar la justícia social i el repartiment equitatiu de la riquesa. La República ha de ser la solució a la desocupació, als desnonaments i al domini de la banca sense escrúpols entre altres qüestions que avui angoixen milions de persones.
Javier Parra, Secretari General del PCPV
