Així és com la veig jo:
El 1936 un militar que es convertiria en el pitjor dictador de la nostra història va donar un cop d’estat contra un govern democràticament elegit; i amb això la repressió, gairebé fins a l’extermini dels vençuts.
En el cop d’estat dut a terme en el si del partit socialista, també els colpistes l’han executat contra un secretari general elegit democràticament per les bases.
Els vencedors ja feia temps que treballaven per la defenestració de la direcció democràticament elegida, igual que l’any 1934 es va iniciar a Sevilla el cop franquista i ha estat des d’aquesta mateixa ciutat des d’on s’ha disposat i executat l’enderrocament del seu líder. “La sultana”, com l’anomenen algunes, no podia acceptar ser un segon plat sense futur. Un cop consumat el cop vindrà la repressió.
Per als colpistes no explica la consciència personal; volen imposar la disciplina de la dictadura que s’ha instal·lat a la gestora, venuda al capital financer, capitanejats pel Partit Popular, corrupte on els hi hagi.
Imposar la seva disciplina per afermar el règim dictatorial que ordena i mana “la sultana”, algutzir al cap i a la fi dels veritables dirigents del cop, capitanejats per la vella guàrdia del Partit Socialista Obrer Espanyol, i com a cap de la trama el màxim exponent Felipe González; amb un cap de turc asturià, per fer la feina bruta, com a president de la gestora.
Amenacen qui sigui el seu secretari general amb l’expulsió al grup mixt del Congrés dels diputats, així com del partit. Salvades les distàncies, ens recorda els afusellaments del dictador. Per què cal afusellar? Igual que el dictador Franco va negar la democràcia fins al dia de la seva mort. Si els colpistes del PSOE porten a terme les seves amenaces, el congrés extraordinari que demanen el 50% dels afiliats, no es durà a terme fins que no quedi ni un sol dels que manté el NO a la dreta financera.
Cada minut que passa, els conversos al PP afilen les seves espases perquè rodin tots els caps que s’oposin a claudicar davant els poders fàctics. Aquests cínics, venuts als poders financers, s’atreveixen a culpar dels seus mals als de Podem.
Aquests insurrectes no són conscients que ja formen part del sistema, de la casta; ja no poden ser oposició perquè realment mai ho van ser, ni al parlament espanyol ni en els autonòmics; perquè la seva actitud com a oposició tenia més de llepaculs que d’oposició.
Amb aquests antecedents, quan es parla de depurar responsabilitats als colpistes, si un dia els del NO reconstrueixen el partit, per considerar que aquesta purgues són d’altres temps, cometran l’error de donar continuïtat a les escombraries polítiques que els han portat a aquesta situació.
Per tot això, en passar a ser part de la dreta econòmica, deixen tot l’espai d’oposició al partit del cercle morat (UP) Units Podem, que quedarà com a partit polític de referència per a les classes socials més desafavorides d’aquest país.
Antonio Montero Zarco
